Les guerres desperten fantasmes que hom creia - al menys des de la visió occidental- que estavan enterrats pels segles dels segles. No crec que ningú de la nostra vella Europa es pogués pensar que el que estem veint a les fronteres europees pogués succeir al Segle XXI, per molt que veiessim les atrocitats que vam veure a l'antigua Iugoslàvia als anys 90 del segle passat. Allò va ser una excepció, circumscrita en un territori que no era ben bé la "nostra" Europa.
I malgrat tot, malgrat els "fake news", la manipulació informativa, la ciberguerra, i tot el que volguem, la guerra "convencional" és ben real, no és un algoritme manipulat reproduït mil·lers de vegades a YouTube, Facebook, Twitter o TikTok. Hi ha tancs, avions, míssils, soldats i devastació i mort.
I una guerra/invasió que se suposava que havia de ser llampec, a la manera de la blitzkrieg -concebuda i desenvolupada per l'exercit alemany al començament de la Segona Guerra Mundial- i que havia de durar menys d'una setmana s'està allargant més del que els russos esperaven, fins l'extrem que ja estan acceptant soldats volutaris de campanyes de Síria. I exactament tan com va passar amb la Covid, han passat un parell de setmanes des que va començar la invasió i ja ens estem acostumant a les estadístiques de morts i desplaçats per la guerra. Una notícia estadística a l'hora de dinar o de sopar, que acabam acostumant-nos a mirar fins i tot amb indiferència. Una notícia més.
Però la globalitat, l'actualitat informativa, la recurrència de les imatges no pot fer oblidar-nos les veritables tragèdies i horrors que han viscut alguns pobles, i l'Ucraïnès, és un d'ells. En una posició geogràfica a cavall entre Europa i Àsia, ha estat cobejada històricament per austro-hugaresos, polonesos, alemanys i russos. Ha estat un poble que ha patit grans atrocitats, en particular, al Segle X.
Durant la Segona Guerra Mundial, Ucraïna va ser un dels grans front orientals de la guerra, i el número de vìctimes ucraïneses es calcula entre 5 i 8 milions de persones. Però si algú va patir en particular les barbàries de la Guerra van ser els jueus que vivien a Ucraïna. No podem oblidar que els jueus han estat perseguits històricament per tot arreu, a Espanya, on van ser expulsats el 1492, a Alemània, on el govern nazi va dissenyar la "Solució final al problema jueu" o a Rússia, on es van "inventar" els pogroms (paraula russa que significa literalment "destrucció") que van consistir en el linxament sistemàtic de jueus a Rússia i a Polònia.
Dos dels grans episodis dels més grans assessinats col·lectius de la història de la humanitat van tenir lloc a Ucraïna, de la mà dels nazis, durant la Segona Guerra Mundial. A dues de les cuitats avui més assetjades en aquesta invasió que està tenint lloc aquests dies: Kiev i Odessa. La història es repeteix. El relat és diferent, però el patiment i la mort de població civil innocent, és el mateix.
A una zona boscosa de Kiev, a un barranc a les afores de la ciutat, un lloc anomenat Babi Iar, entre el 29 i 30 de setembre de 1941, 3 dies despres de prendre la ciutat, en una sola operació, 33.700 jueus van ser assassinants pels nazis. Poteriorment en aquell mateix indret s'hi van assassinar 60.000 persones més.
A Odessa, després de dos mesos de setge, tropes romaneses i alemanes van prendre la ciutat l'octubre de 1941. Durant 3 dies a finals d'octubre de 1941, 34.000 jueus van ser assassitats, afusellats o cremats vius. El número total de jueus assassinats a Odessa va ser de vora 100l0
Segurament al Segle XXI les campanyes d'extermini i els bombardejos sobre població civil es van amb una suposada major subtilesa, i també possiblement el número de víctimes sigui molt inferior a les atrocitats de 1941, però al capdevall, la barbàrie i la desraó continuen imperant com si no haguessin passat els anys i com si els éssers humans no haguessin après res de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada