La desproporció de forces entre l'exèrcit d'Ucraïna i el de la Federació Russa és tan gran, que hi ha pocs dubtes en relació al resultat final de la invasió, excepte en el més que improvable cas de la intervenció de la forces de l'OTAN, que ja han afirmat, de la mà dels seus portaveus, que no ho faran.
Pel que es publica (en una guerra la informació / desinformació és una altra arma molt potent i per tant tot el que es publica en relació a un conflicte, començant pel número de víctimes cal prendre-ho amb molta prudència) semblaria que el que Rússia demana és una capitulació total d'Ucraïna basada en els següents principis:
- Reconeixement de la independència de Donetzk i Luhanks (el Donbass, en realitat, escindit de facto d'Ucraïna des de 2014).
- Reconeixement que la península de Crimea forma part de Rússia i per tant, acceptació explícita del resultat del referèndum -no acceptat per les autoritat ucraïneses- de 2014, on un 97% de la població va acceptar la incorporació del territori a Rússia.
- Modificació de la constitució ucraïnesa per a explicitar la neutralitat del país i per tant la impossibilitat d'adhesió a la OTAN o a cap altra estructura militar.
Si això és així, que sembla raonablement plausible, això seria una capitulació total dels ucraïnesos, que dubto que estiguin en condició d'acceptar.
De les tres grans condicions, la primera i la segona ja es compleixen de forma natural: tant el Donbass com Crimea estaven poblats majoritàriament per ciutadans d'etnicitat russa i idioma rus. No sembla doncs que això sigués un gran impediment per a l'acceptació per part d'Ucraïna (en un exercici de "Realpolitik" estil Bismark). Ara bé, el tercer serà segurament innacceptable pel govern ucraïnès, primer perquè suposa la interferència d'un tercer en afers de sobirania pròpia, i segon, perquè la seva acceptació és una claudicació i una rendició en tota regla. No oblidem el que els Aliats van imposar al les potència de l'Eix (Berlí, Roma, Tòkio) a la Segona Guerra Mundial, la darrera gran referència: capitulació total i prohibició de tenir exèrcits que poguéssin fer qualsevol mena d'acció exterior. Encara avui, tant Alemània com Japó tenen a les seves constitucions les clàusules que impedeixen la sortida dels seus exèrcits del país.
Per tant, com que semblaria que Ucraïna no té intenció de rendir-se, quan Putin decideixi prèmer l'accelerador -el tempo el decidiran variables geopolítiques com l'impacte de les sancions i d'altres condicionats que tenen poc a veure amb el que succeeixi a Ucraïna- el país acabarà caient en mans dels russos. És només una qüestió de temps, excepte en l'improbable cas d'una entrada a l'escenari de l'OTAN o dels Estats Units en primera persona.
Quan això succeeixi hi ha qui és de la opinió que si a Ucraïna va passar el que la immensa majoria de persones civilitzades van creure que no acabaria succeint (o que la intervenció russa es limitaria al Donbass), quan la invasió culmini, el proper objectiu serà Moldàvia i després, després, els països bàltics, recordem, escindits de la Unió Soviètica a primers dels 90 del Segle passat. Rússia no perdona que la independència de Lituània acabés catalitzant la desintegració de la Unió Soviètica.
La setmana passada vaig estar amb clients Lituans als Estats Units i tenen la profunda convicció que les tropes russes tornaran a envair el seu país.
A diferència de Moldàvia i Ucraïna, Lituània és membre de ple dret de l'OTAN. Si això passés -que, com he escrit en un article anterior, espero que no acabi passant- les bases per a la Tercera Guerra Mundial estarien sobre el tauler de joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada