diumenge, 8 de setembre de 2019

Des del Japó, llums i ombres. LLums

Una de les meves pel·lícules d'acció de capçalera (la dec haver vist set o vuit vegades) és "The Last Samurai", film del 2003 dirigit per Edward Zwick i protagonitzat per Tom Cruise. 

Cruise encarna un ex militar nordamericà turmentat per haver participat en matances de tribus indies dels Estats Units, que acaba essent recrutat per a contribuir a la formació en tècniques de guerra modernes de l'exercit japonès. Durant le primera batalla contra els samurais (guàrdia personal de l'emperador que no volia que es creés un gran exèrcit japonès), acaba essent capturat per un grup de samurais que s'oposen a les reformes de l'època de l'emperador Meiji (finals del Segle XIX). 

Com sigui que en el poblat dels samurais té un règim de semillibertat, es dedica a passejar i observar. Un dels seus pensaments durant aquesta fase de la pel·lícula i que em van cridar l'atenció quan la vaig veure per primera vegada diu més o menys: "els japonesos posen un sentit de perfecció i l'excel·lència en tot allò que fan, sigui el que sigui". 

No havia estat mai al Japó, tot i que a la meva època de consultor havia treballat per a empreses japoneses. He d'admetre que la meva percepció després de deu dies és exactament com diu en Cruise a la pel·ícula. Un fenòmen cultural que trobo extraordinari, i que s'inculca des de petits a les escoles.

La primera conseqüència palpable, a diferència de molts altres països, és que tot funciona d'una forma que m'ha semblat excepcional, diria que fins i tot, increïble (els Estats Units, per exemple, on viatjo constantment, n'està a les antípodes).

Una de les coses que més m'han cridat l'atenció és la neteja que ho impregna tot. No només al carrer no es pot fumar (està prohibit per llei excepte en zones especialment habilitades) sino que els metros, els trens, les estacions, els lavabos públics, els carrers, estan tan nets que gairebé es podrien llepar. El més paradoxal de tot això és que al carrer o a les estacions de tren pràcticament no hi ha papereres. No sé si el mite que diu que els japonesos fumen molt és encara cert, però el que està clar és que més enllà de zones habilitades (a molts restaurants es pot fumar), no es pot fumar enlloc, ni al carrer.

El segon punt ha estat l'amabilitat i l'educació de -literalment- totes les persones amb les que hem relacionat aquests dies, des de policies, recepcionistes d'hotel, personal d'informació, o persones anòmines del carrer. Tots amb un somriure als llavis, intentant que la nostra estada fos el millor possible. L'odre a les cues als museus als trens, al metro, es respecta de forma escrupulosa. Sense excepcions.

El tercer, és l'extraordinària xarxa d'infrastructura de transport de què el país està dotat. La xarxa de trens d'alta velocitat els "Shinkansen" és terriblement eficient. està connectada amb les xarxes de trens de rodalies i metros i connecta el país de punta a punta. Un exemple molts semblant, en aquest sentit (potser l'únic) al dels trens xinesos d'alta velocitat, els "Harmony Trains". La seva puntualitat és immaculadament suïssa. Els trens que surten a les 8:33, surten exactament a aquesta hora, ni un segon amunt ni un segon avall.

El quart, la seguretat. Malgrat que, com en altres països densament poblats, hi ha vagons de tren i de metro exclussivament per a dones (a les grans connurbacions), el Japó és un país extraodinàriament segur, amb un dels índex de criminalitats més baixos del planeta terra. No només ho diuen les estadístiques, es percep. Als japonesos i a les japoneses els agrada vestir bé i portar joies i rellotges cars: no havia vist tant a cap altre lloc del món tants de "Rolex" o "Cartiers" al metro.

I el cinquè, la cuina. El Japó és un país molt ric, amb un dels PIB per càpita més alts del planeta, i en general tot és més car que a Espanya. Malgrat això, hi ha disponibilitat de cuina per a tots els pressupostos i, des d'un restaurant amb estrelles Michelin a una senzilla casa de menjars la cuina és d'una qualitat extraordinària. Un dinar pot sortit per 20.000 yen (175 €), però també per 1.200 yen (10 €) i, en ambdos casos, el menjar és bo i abundant.

6 comentaris:

  1. Hola Jaume, te quiero dar las gracias por dos razones:

    1- Por todo la información y opiniones que nos aportas en tus artículos.
    2- porque me obligas a leer en catalán .

    nos vemos
    Nota : queda pendiente una cena en mi casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un abrazo amigo. Gracias por tus comentarios. Cena aceptada con gusto (planificada con tiempo).

      Elimina
  2. Hola Jaume.
    Tu que viatges tant a Xina, m'agradaria una entrada, ara que has estat al Japó, de la teva visió "occidental"dels dos països. Crec que seria molt interessant.

    ResponElimina
  3. Tenim exemples d’excel.lència com Apple. Hem d’anar interioritzant aquests hàbits. Molt bona la teva reflexió

    ResponElimina