dilluns, 26 d’abril del 2021

Les tàctiques de l'extrema dreta

Cada dia que passa sembla més evident que el debatat  asserenat i constructiu -com a mínim a les Espanyes- és mort i que només prima la política de l'amenaça, la distorsió, l'exageració, la difamació i directament la mentida, aquella que repetida moltes vegades, alguns s'acaben creient que convencerant a molts que es tracta d'una veritat.

Les eleccions del 14 de febrer a Catalunya van ser un lamentable exemple d'exageració, distorsió i utilització incessant de la mentida, per part de tots els partits, però en particular de la colla de l'Ignacio Garriga, ja saben, aquell polític negre, nascut a Guinea Equatorial que diu que cal expulsar el immigrants i negar-los tots els drets. Per cert i fent un incís, continuem sense govern dos mesos i dotze dies després del 14-F. Que algú em torni a demanar el vot en unes altres eleccions...

Ara a la campanya de les eleccions a la Comunidad de Madrid, la cap de llista de VOX, una senyora nascuda a Cuba i que porta per nom Rocío Monasterio -ella afirma que va nèixer a Espanya, en tot cas, el que és innegable és que el seu pare era un empresari cubà-, que òbviament està en contra de l'immigració i que curiosament també també utilitza les tàctiques "trumpianes" en la seva particular campanya d'exageracions, mentides i desqualificacions de l'adversari, ha crispat la campanya electoral fins l'extrem de forçar la unitat dels tres partits d'esquerres (PSOE, Podemos i Mas Madrid) per no participar a cap altre debat electoral al que hi estigui convidada la representant de VOX. La Isabel Díaz-Ayuso es frega les mans de satisfacció, i acarona una victòria sense precedents que amb un VOX afeblit, podria esdevenir majoria absoluta.

Com a alumna aplicada de l'escola Bannon, la senyora Monasterio -ultra catòlica i ultra conservadora- va afirmar en un debat a la cadena SER fa tres dies que té molts dubtes en relació a les cartes amb bales de Cetme que han diuen haver rebut Pablo Iglesias, Grande-Marlaska i María Gámez directora de la Guardia Civil. Subliminalment ha vingut a dir que es tracta d'un muntatge de l'esquerra per a incentivar els seus votants a acudir a les urnes. Per a l'extrema dreta, tot s'hi val. El foment de l'odi i l'exaltació de les masses és un caldo de cultiu molt perillós perquè una vegada encesa la flama no és impossible que s'acabi descontrolant.

Tan greu com aquest fet però em sembla l'article d'opinió d'una de les ments polítiques més brillants de l'Espanya contemporània, publicat avui al diari "La Razón" (Dios los cría y ellos se juntan, diu la dita). 

Es tracta ni més ni menys del mai prou ben ponderat i valorat Jorge Fernández Díaz, àlies "Marcelo", que escriu un article que es titula "Vuelta a las andadas" i que en un dels seus paràgrafs escriu quelcom tan auto-explicatiu com: "....imponer «cordones sanitarios» para aislar a la tercera fuerza política del Congreso no parece inteligente ni desde una convicción democrática, ni desde el bien común o el interés general, ya que alimenta la política «frentista» que comporta la división y la crispación sociales. La otra es que «la historia es maestra de la vida» y nos enseña que del anterior Frente Popular vino la Guerra Civil, mientras algunos parecen empeñados en volver a las andadas, llevando en su ADN político la revolución pendiente.".

La llibertat d'expressió i d'opinió és en l'essència mateixa de la democràcia, i el gran demòcrata Fernàndez-Díaz pot opinar el que vulgui a on el deixin, ara bé, proferir determinats tipus de barbaritats com la que acabo de transcriure diu molt de qui les escriu. El senyor Fernàndez-Díaz fa una defensa amb llum i taquígrafs de VOX, tal vegada perquè s'hi sent més representat com a persona i ex-polític que a les files del PP. 

Fa por que alguns parlin de "convicción democrática" i enalteixin els partits que volen aprofitar la democràcia per a carregar-se la mateixa democràcia (Garriga no té cap vergonya a dir que si pot tancarà el Parlament de Catalunya i abolirà les autonomies). Adolf Hitler va fer el mateix fa vuitanta anys, i així li va anar a Europa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada