Vacunes i polítics

Finalment, després d'innecessàries paralitzacions i declaracions de polítics mediàtics que saben tant de vacunes com jo, és a dir, exactament res de res, el sentit comú científic s'ha acabat imposant i, per fi, per fi, tornem a tenir totes les vacunes de l'orbita "occidental" autoritzades. Em refereixo òbviament a les vacunes d'Astra-Zeneca i Jansen.

Perdoneu-me l'expressió "occidental", que no escric amb cap connotació excloent (ni elitista) de les vacunes que s'hagin pogut desenvolupar a Rússia o a la Xina, però després de veure el "Sense Ficció" d'ahir a TV3 sobre el 35è aniversari de l'explossió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernobil i de llegir el que va passar la setmana passada a Eslovàquia amb la vacuna Sputnik V, no em posaria la vacuna russa ni que em donéssin tot l'or del món. Però em refio a ulls clucs de les vacunes desenvolupades a la Unió Europea, el Regne Unit i els Estats Units.

A mi, que que els polítics gestionin la "res publica" em sembla part inherent i inevitable de la seva feina (que paguem entre tots) i un mal menor necessari (jo seria partidari de professionalitzar bona part de la tasca que fan els polítics) en relació al qual com a ciutadans no ens queda altra que claudicar i en certa manera, adherir-nos-hi sense gaire possilitat de protestar o tenir opinions contràries (impostos, educació, sanitat, seguretat, etc.). 

Ara bé, que els polítics (gairebé sempre dotats de quasi nuls o directament nuls coneixements científics) interfereixin en aspectes en els que l'"autoritat" (en el sentit clàssic, llatí, de la paurala Auctoritas) no la tenen els polítics sinó els científics, és a dir, aquells que tenen la capacitat qualificada (i per tant moral) d'emetre una opinió respecte d'una decisió, em sembla del tot fora de lloc. Senzillament una indecència, una inmoralitat.

Sentir les declaracions afectades de polítics que em mereixen (o mereixien) força respecte fins ara paralitzant les vacunes d'Astra-Zeneca primer i les de Jansen, després, passsant pel damunt de les Auctoritas, és a dir, l'Agència Europea del Mediacament (EMA) o la USA Food and Drug Administration (FDA), em sembla un exercici d'una ignorància científica i d'irresponsabilitat immensos. Què sabran els senyors Pedro Sánchez o Emmanuel Macron de vacunes? El mateix que jo, insisteixo, res de res.

Una vegada provat, en ambdos casos, que el risc d'efectes secundaris amb ambdues vacunes és immaterial (concepte que es refereix a que la probabilitat d'ocurrència estadística és tendent a zero), no calia en absolut generar l'alarma social que han provocat els polítics amb les seves decisions (pensades només -òbviament- en termes electorals), entre d'altres coses perquè els riscos (molt inferiors als avantatges de la vacunació) ja se sabien molt abans que aquests casos es fessin públics:

• endarrerir el programa de vacunació global i per tant retardar -innecessàriament- el retorn el més ràpidament possible a la "vella" normalitat, que és el que tots volem i desitgem; i
• generar innecessàriament pors entre estrats  de la població més vulnerable a la desinformació i a les "fake news", que sol coincidir amb les persones de més edat i com a conseqüència, provocar un negacionisme que pot derivar en situacions completament indesitjades com ara que part de la gent més gran decideixi no vacunar-se.

Em semblava al·lucinant, però al·lucinant de debò, sentir la notícia de la paralització de l'administració de la vacuna d'Astra-Zeneca perquè podria haver-hi una relació de causalitat entre 17 casos de trombosi detectats a tota Europa sobre un total de 21 milions de persones vacunades (estadísticament 0,000000081% de casos). No caldria afegir gaire res més, oi? 

Com diria el meu admirat John Carlin, és estadísticament més probable que un llampec ens caigui al damunt i ens mati que no pas que ens morim com a conseqüència d'una trombosi provocada per la inoculació d'una dosi de vacuna contra la Covid.