Les nostres vides estan marcades per les xifres, per l'estadística, i ens la passem comptant, sigui de forma conscient o inconscient. Dies, mesos, anys, objectius, assoliments, fracassos, victòries i desfetes venen determinades per números.
Comptem els anys que celebrem, les passes que fem, els kilòmetres que conduim i els dies que falten fins les properes vacances o el proper pont.
Ens hem escandalitzat amb les xifres de persones mortes per la pandèmia de Coronavirus arreu del món i ens escandalitzem encara per les xifres tan baixes de persones vacunades.
Xifres, xifres i xifres.
Permeteu-me doncs avui, només avui, fer un petit exercici de vanitat relacionat amb les xifres. Aquest mes d'abril he assolit una xifra que per a mi és un récord personal i constitueix una fita que m'omple d'orgull. Dissabte passat, 17 d'abril, vaig tenir la lectora o el lector número 100.000 d'un blog que vaig crear el novembre de 2011 i al que vaig publicar el primer article el dia 6 de novembre de 2011.
El que va començar com un petit divertimento que no tenia ni la més remota idea de quant de temps voldria o podria mantenir actiu ha esdevingut un petit triomf personal de constància. Han passat gairebé 10 anys i mig des del primer article "New York, New York", i amb l'excepció de l'any 2018 que per motius professionals vaig passar-me més temps als Estats Units que a Catalunya, i vaig haver d'agafar-me un "any sabàtic" no he deixat d'escriure cap setmana.
1.128 articles i un recull dels meus 250 articles més personals en forma de llibre després, continuo engrescat en aquest petit plaer que constitueix l'articulisme, sobre tot si no hi ha ningú que em marqui cap línea editorial, cap peatge a pagar, a diferència del que succeeix en la majoria dels mitjans actualment, siguin en paper físic o digitals. Escric i opino perquè m'agrada sentir-me lliure i compartir les meves idees.
Tot això ha estat possible però perquè hi hagut i hi ha un conjunt nombrós de persones que llegeixen aquest blog de forma assídua. Algunes de les lectores i lectors, són d'una fidelitat digna d'admiració ja que fa molts anys que em segueixen i això m'omple d'orgull (però alhora em fa pensar en la gran responsabilitat que suposa publicar cada nou article).
Vull aprofitar aquest article per a donar-los de forma pública i expressa el meu agraïment. Molts des de Catalunya, però també des dels Estats Units, Madrid, Londres o Copenhaguen. Serveixi doncs aquesta entrada, la número 1.129, per a donar les més sinceres gràcies a totes les amigues i amics que al llarg dels anys m'han fet costat i m'han animat amb la seva fidelitat i els seus comentaris a tirar endavant el projecte Reflexions de Taverna.
Estic content i ho vull compartir públicament.
A totes, a tots, cent mil GRÀCIES.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada