Les trampes de la monarquia: Transparència i "Patrimonio Nacional"

Per molt que intentin maquillar-ho, no hi ha manera que la realitat que envolta el binomi Borbons i economia s'assembli gens ni mica amb la imatge d'honestedat que pretenen transmetre des de Casa Real.

Avui s'ha fet pública una interessant investigació del diari digital  Eldiario.es que aporta una mica més de llum a la suposada transparència de la gestió econòmica de la Zarzuela. En recomano vivament la seva lectura, ja que és altament instructiva. 

https://www.eldiario.es/politica/patrimonio-nacional-pozo-fondo-casa-real_1_6786904.html

Al capdevall, feta la llei, feta la trampa. Resulta que el Borbó Felip VI s'ha omplert la boca dient que ara sí, la monarquia és una institució transparent i per teatralitzar-ho encara més, repudia el seu pare, "renuncia" a la seva herència (cosa que és gairebé un oxímoron en sí mateix, això de renunciar a quelcom que encara no s'ha pogut produïr perquè el pare és viu, molt malmès, però viu, de moment), li treu l'assignació pressupostària, en un exercici de rentat d'imatge. No només això, sino que es vana de publicar en detall els pressupostos de Casa Real a la seva pàgina web així com la seva execució, com per demostrar que els Borbons d'ara, a diferència dels d'abans, estan nets de pols i palla.

Però aquesta investigació feta pública avui revela que part de la despesa borbònica, encara ara, es paga fora del pressupost de la Casa Real contra partides consignades a "Patrimonio del Estado", que ve a ser una mena de calaix de sastre que, a més a més de tenir cura de la conservació del patrimoni públic propietat històricament de la monarquia, paga altres "conceptes" que res tenen a veure amb la seva finalitat. La missió que té Patrimonio Nacional segons definició que consta al seu web és, literalment:

Patrimonio Nacional, como organismo público responsable de los bienes de titularidad del Estado que proceden el legado de la Corona española recogidos en la Ley 23/1982, de 16 de junio, del Patrimonio Nacional, tiene como fines principales el apoyo a la Jefatura del Estado para la alta representación que la Constitución y las leyes le atribuyen, así como la puesta a disposición de los ciudadanos del patrimonio histórico-artístico que gestiona a través de su uso con fines culturales, científicos y docentes.

Esta institución gestiona 24 Palacios, Monasterios, Conventos Reales y edificaciones anexas, abiertas a la visita pública, que constituyen la red de Reales Sitios, y que albergan más de 160.000 bienes muebles histórico-artísticos de todas las disciplinas (pintura, escultura, tapices, relojes, orfebrería, archivos, bibliotecas, instrumentos musicales y mobiliario, entre otros) que constituyen una parte esencial del patrimonio cultural español al estar firmadas por los mejores artistas de todas las épocas. A ello se une un importante patrimonio natural constituido por jardines históricos, bosques y otros espacios naturales que, juntos, alcanzan 22.000 hectáreas y albergan gran cantidad de fauna salvaje.

És ben curiós que no inclogui d'altres missions com ara "pagar las assignaciones, salarios y dietas de los tres ayudas de cámara en Emiratos Árabes, del Borbón emérito huido con nocturnidad y alevosía de España", o "pagar las cuotas de seguro de los Ferraris y Rolls Royce regalados al Emérito por las monarquías árabes" o bé "pagar las indemnizaciones de la tripulación del Fortuna cuando se les despidió en 2013", o bé "el mantenimiento de la casa que utilizaba la amante del Emérito". Pel que desvetlla Eldiario.es, hi ha 122 treballadors adscrits a la Zarzuela que es paguen contra el pressupost de Patrimonio Nacional. Però a més a més hi ha d'altres despeses inherents a Casa Real que no estan inclosos als pressupostos que publiquen al seu web www.casareal.es, com ara totes aquelles despeses de seguretat que són cobertes pel ministeri de defensa o el d'interior. 

Però és que a més a més, si només ens centrem al que es publica com a execució del pressupost "ordinari" de Casa Real -el darrer liquidat és el de 2019- l'escàndol també és manifest.

Efectivament, el pressupost "oficial" d'aquell any, del que el Borbó Felip VI  fa gala, va ser de 7.887.150 euros. Fins aquí, passi, la institució de la República Francesa gasta moltíssim més.  Però és que el pressupost final executat 8.731.245 euros, és a dir, una desviació a l'alça d'un 11%. Com és això possible? Doncs perquè "a mitja feixa", el pressupost original publicat urbi et orbe, es modifica, amb poca llum i amb pocs taquígrafs i s'hi afegeixen partides addicionals per import de 1.450.000 d'euros. Interessant, oi? Com es produeix aquest miracle? Enginyeria financera pura. S'hi afegeix un romanent de tresoreria no utilitzat el 2017 i...tatxan, tatxan, la Casa Real acaba de veritat gastant de veritat, 844 milions d'euros més dels que hi havia a l'assignació pressupostària inicial. 

Conclusió: això de la transparència és una mitja veritat (o una veritable camama, dit d'una altra menara menys elegant), tot és legal segurament, però fa una pudor de socarrim que no es pot aguantar i que acaba demostrant que el pressupost real de Casa Real, valgi la redundància, és tan opac que per molt que s'hi escarrassin només convenç els que ja estan convençuts.

Per si algú en té dubtes, adjunto una còpia de la liquidació del pressupost de 2019. Un veritable escàndol del que ningú no en parla.