En temps de pandèmia, i envoltats de tants i tants despropòsits polítics i judicials (la cosa és tan absurda que em fa fins i tot mandra parlar de la desgràcia de l'excepció del confinament municipal per assistir a mítings polítitcs...), la lectura de ficció és un refugi que permet alliberar tensions i fer volar la imaginació i deslliurar-nos, encara que sigui momentàniament, de les incerteses, desgràcies i misèries a les que ens veiem abocats, sense data de sortida.
Efectivament, quan ens pensàvem que amb l'arribada de les vacunes ja s'albirava llum al final del túnel, les noves soques del coronavirus, en particular la britànica i, no per previsible menys frustrant, l'escassa relevància de la UE en fer complir els contractes de compra de vacunes signats, ens torna a fer entreveure un futur a curt termini -molt- incert.
La lectura, doncs, esdevé un revulsiu que ens permet viure un futur menys frustrant. Un dels llibres que he devorat aquest gener ha estat "La conspiració del coltan", de Jordi Sierra, publicat per Grup Enciclopèdia Catalana, a la seva col·lecció Univers noir.
Vaig descobrir en Jordi Sierra (Barcelona, 1947) via la lectura de llibres de la col·lecció de literatura juvenil de l'Editorial Edebé, on jo mateix hi vaig publicar per primera vegada "Suïcidi involuntari". Sierra és probablement un dels més prolífics novel·listes catalans. Ha escrit més de cinc-centes novel·les, moltes de literatura juvenil en els seus 50 anys de carrera com a escriptor. Atenció, el promig és d'escriure gairebé una novel·la al mes. A més a més, acumula més de 40 premis literaris, entre el 1975 i el 2020. Un veritable monstre de la literatura.
En Sierra és un inesgotable treballador de la cultura, escriptor i divulgador cultural, paga la pena una visita al seu lloc web: http://sierraifabra.com/.
Només com a referència, "La conspiració del coltan" va ser concebuda en un parell de mesos durant diversos viatges que va fer a finals de 2019 (encara es podia viatjar...quina enyorança!) i va ser escrita en un mes, el gener de 2020.
El més prodigiós de tot, però, és que aquesta novel·la enganxa des del primer moment. Es tracta de novel·la negra pura i dura, sense concessions, que sense pretensions literàries manté l'interès des de la primera plana.
Jordi Sierra crea un personatge, la Magda Ventura, periodista d'investigació, de 42 anys, supervivent d'una bomba a l'Afganistan i amb un passat que la tortura (la seva parella va ser assessinada uns anys abans), que segurament donarà molt de sí.
La novel·la, ambientada fonamentalment a Barcelona, narra esdeveniments que succeeixen en un intèrval d'una setmana, i l'autor hi imprimeix una velocitat vertigionosa sense perdre versemblança. Els ingredients per mantenir el lector/la lectora captivats hi són tots: una personalitat molt marcada, amiga d'un mosso d'esquadra, sexe, corrupció, prostitució de luxe, empresaris corruptes, generals sense escrúpols...
Un llibre que, sense ser una novel·la negra excepcional (no és Nesbo, per entendre'ns), es llegeix amb fruició. Molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada