Després de l'allau de reaccions en veure el que va passar al Capitoli dels Estats Units dimecres passat, i de l'actitud desafiant que continua exhibint l'encara president Donald Trump, em pregunto si no ens té reservada una darrera sorpresa...
Anar coneixent els detalls de com es va incitar i gestar l'assalt al Capitoli la setmana passada (que es pot resumir dient que Trump va encender la metxa i llavors se'n va anar cap a la Casa Blanca a veure l'atac còmodament assegut al seu sofà, quan havia dit a la torba de bàrbars que el segueixen que ell també hi seria -una mentida més, ja no ve d'una...-) fa que un accepti la diagnosi de prestigiosos psiquiatres quan manifesten públicament que Donald Trump és una persona no només narcicista, egòlatra i arrogant sinó també un veritable desequilibrat.
El seu comportament durant tot el seu mandat certament ho avala, però els darrers quatre mesos, a la recta final de la campanya electoral per a les presidencials i els dos mesos posteriors, l'al·lienació mental -per dir-ho d'alguna manera- ha anat òbviament a més. Ha eliminat del seu discurs qualsevol matís de prudència, decència o sentit comú i ha exacerbat el seu costat més fosc, més desequilibrat.
L'assetjament al secretari d'estat de Georgia el dissabte 2 de Gener, per tal que li "trobés" 11.780 vots (els que necessitava per a canviar el resulat electoral), que va ser enregistrat i publicar per "The Washington Post", és un dels espectacles d'incitació a la corrupció més al·lucinants que he vist en tota la meva vida. La realitat, sobre tot als Estats Units, supera la més recargolada de les ficcions.
La reacció després d'adonar-se de la magnitud del que havia generat la seva incitació a la violència i davant el Consell dels seus assessors (que van voler evitar a tota costa que se'l pogués imputar per incitació a la sedició o a la rebelió -delictes molt coneguts a la nostrada Península Ibérica-) va ser una molt tímida retracció, per acabar dient que estimava tots els que li havien fet costat.
I continua. Afirma que no anirà al nomenament del president Biden (fet insòlit a la democràcia nord-americana) i continua dient, òbviament sense aportar cap prova, que les eleccions han estat un frau.
Avui, parlant amb un dels nostres advocats als Estats Units, em diu que el més probable és que no passi res més i que Biden prengui possessió com al 46è president dels Estats Units, però també em diu que els seus seguidors s'estan mobilitzant.
Ara que Twitter ha vetat permanentment Donald Trump (i les accions de l'empresa han caigut un 5% avui a Wall Street, i la primera ministra alemanya Angela Merkel ha condemnat aquesta expulsió, invocant la sagrada llibertat d'expressió) l'ala més radical dels republicans anti-sistema s'estan organitzant mitjançant una nova xarxa social que porta per nom "Parler" (parlar en Francès), xarxa molt minoritaria que ha tingut un creixement exponencial les darreres setmanes, i no és descartable una altra marxa sobre Washington el mateix dia 20 de gener.
No vull ser ocell de mal averany, i espero que el nostre advocat tingui raó, però alguna cosa em diu que ni el nomenament i el mandat de Joe Biden seran tan tranquils com cabria esperar. Espero equivocar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada