L'altre dia en Jordi Évole, que té tot l'aspecte de ser futbolero d'estar per casa (com jo mateix), es preguntava en un article al diari, què deu tenir la presidència del Barça (càrrec no remunerat, al menys sobre el paper) perquè una munió de gent (9 pre-candidats, en aquest cas, són munió) aspiri a la presidència de la institució.
Hom podria hipotitzar que el prestigi, el coneixement i les relacions que s'assoleixen una vegada arribat a la presidència del Barça poden valer la pena pel lucre posterior que aquest periode pot reportar al candidat electe (tots hem parlat més d'una vegada, en converses de taverna, dels contractes tancats a "la llotja del Bernabeu" sobre tot en matèria d'infrastructures).
Però queda clar que els 9 candidats: Laporta, Font, Freixa, Rousaud, Benedito, Vilajoana, Fernández Alà, Ferrer i Riera, o molts d'ells, han invertit una considerable quantitat de recursos en la campanya de la pre-candidatura.
Efectivament, l'"estimem el Barça" d'en Laporta ha acabat esgotant al més pacient dels telespectadors i radiofonistes per repetició ad absurdum. El "sé com fer-ho" d'en Vilajoana, també. És ben evident que no s'han gastat molts diners en la realització de l'anunci, però sí en la seva difussió a televisió i premsa. Només el pòster gegant d'en Laporta penjat en un edifici a La Castellana a Madrid durant 30 dies ("Ganas de volver a veros") ha costat més de 30.000 euros.
La qüestió però és encara més palmària perquè un interès tan marcat no s'acaba d'entendre en una institució que econòmicament i financerament parlant fa aigües per totes bandes (la pandèmia ha suposat una disminució d'ingressos que voreja el 40%, i en aquestes circumstàncies el pes de la massa salarial fa que avui el club estigui tècnicament a prop de la fallida des d'una perspectiva de solvència empresarial) i que el president electe tindrà veritablement complicat de reflotar, tan financerament com esportivament.
Sembla evident a dia d'avui que caldrà fer molts esforços i retallades i això és certament inpopular (d'això els polítics en saben molt...). Qui voldrà posar el cascabell al gat d'una retallada salarial significativa als jugadors-estrella? Qui voldrà ser el president que s'assocïi a la marxa de Messi del Barça la temporada 2021-2022?
Per tant, en la meva modesta capacitat d'anàlisi, no ho acabo de veure clar. I m'agradaria que algú m'ho expliqués. Que els candidats que finalment haurien superat el tall que hores d'ara sembla que serien quatre (Laporta, Font, Freixa i Rousaud, que són els únics que haurien aconseguit les signatures mínimes necessàries per a superar el tall de la pre-candidatura: 2.257) participessin en una taula rodona en la que expliquessin obertament els seus interessos que els porten a voler presidir la institució.
Negocis posteriors? Portes giratòries? Reputació i contactes que els generi més negoci i més diners? Segurament és legítim, però caldria posar-hi llum i taquígrafs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada