En aquest món distòpic en el que ens ha tocat viure passen coses que ni en el pitjor dels malsons un s'hagués pogut imaginar només fa uns quants anys. El món canvia tan de pressa que ni els més joves, ni els més preparats acaben d'estar-ho per a ser capaços d'assimilar la velocitat del canvi.
Certament a tothom va soprendre la victòria de Donald Trump ara fa quatre anys, més que res perquè ningú no es pensava que un discurs anti-sistema com el de Donald Trump pogués cuallar a la societat americana. Res més lluny de la veritat. Tothom el va subestimar. Trump va saber copsar i canalitzar el descontentament i la indignació d'una part subtancial de la classe mitja nord-americana, empobrida i a la que el "establishment" no aportava solucions. Tots ens pensàvem però que, una vegada havent tastat les mels del poder, la "bèstia" s'apaivagaria poc a poc i el nou president acabaria esdevenint un governant, diguem-ne, més o menys convencional. Res menys erroni.
La realitat ha desmostrat que no hi ha res de convencional en un sonat, megalòman i malalt com en Donald Trump. Definitivament aquest home és -ho va tornar a acreditar ahir per enèssima vegada- un boig perillòs que és capaç de posar en risc el país que diu defensar només per a salvar-se ell mateix.
La revelació per part del "Washington Post" de les seves converses diumenge passat del President amb el secretari d'estat de Georgia, "implorant primer i coaccionant després" per aconseguir els 11.750 vots que li haguessin permès canviar el resultat de les eleccions presidencials a l'Estat, en són una prova. Jo vaig empassar-me la més d'una hora de gravació al web del The New York Times i l'intent de manipulació esdevé tan clar, tan barroer, tan lamentable, que gairebé és delicte, o al menys a mi m'ho sembla.
Dit això, el que va passar ahir a la nit, l'intent d'ocupació del Capitoli per evitar la ratificació de Joe Biden, després d'una intervenció de Donald Trump en la que "suggeria" que els seus seguidors fessin quelcom per aturar-la invocant frau electoral sense cap prova i després que els tribunals haguessin tombat fins a 59 vegades les seves peticions, és una línia que no s'havia creuat mai als Estats Units en més de 150 anys. La incitació a la violència va anar més enllà del que ningú no s'hagués imaginat, ni tan sols els mateixos congressistes republicans.
Donald Trump ha creuat una frontera que no té volta enrerre i que ha provocat que part dels seguidors que li reien les gràcies o que acceptaven tàcitament les seves maniobres, hagin dit prou. La prova més evident és que, una vegada desllotjats els insurgents, el procés de ratificació va continuar i el tàndem Biden-Harris va ser finalment ratificat per congrés i senat. Avui només es parlava de la invocació de l'article 25 de la Constitució americana que en permetria la destitució abans del 20 de gener.
Si a això se li afegeixen els resultats electorals de la renovació parcial del senat a Georgia, que atorguen els dos senadors al partit demòcrata, i per tant, els confereix majoria a les dues càmeres, la derrota de Donald Trump està definitivament servida.
El que més sorprèn de tot plegat però, és la laxitut amb la que el congrés i el senat van permetre que la manifestació dels pro-Trump, anunciada des de feia dies i de la que ningú no en podia esperar res de bo tirés endavant a Washington com si res. De fet, és veritablement sorprenent quan fàcil és entrar al senat i als despatxos dels senadors. Si això ho ha fet un grup de descerebrats encapçalats per un individu disfressat de William Wallace, no vull ni pensar el que un grup terrorista ben organitzat i fortament armat hagués pogut aconseguir.
Potser és el que havia de passar. El que els congressistes no van voler evitar perquè el senyor Trump i les seves hordes de bàrbars quedessin de manifest davant la resta del món de forma inequívoca.
Sigui com sigui, el que el món ha vist és que al bressol de la democràcia occidental, les seves institucions més sagrades han estat atacades pels seguidors fanàtics de l'actual president dels Estats Units, que no es vol creure el resultat de les eleccions presidencials malgrat no haver estat capaç d'ensenyar una sola prova. El pitjor exemple que es podria donar a la resta del planeta. Donald Trump ha posat en perill la solidesa i els valors d'una de les democràcies més consolidades del Planeta.
Els valors democràtics de Nord-Amèrica han quedat en evidència, com així ho ha fet també la primera potència econòmica mundial, incapaç de preservar en primera instància el bressol de la seva democràcia, del seu sistema de valors.
Un mal presagi del que segurament vindrà a curt o a mig termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada