Trobo que se n'ha fet un gra massa de l'ajornament de les eleccions al Parlament de Catalunya previstes inicialment pel 14 de febrer. Se n'ha parlat massa, se n'ha escrit massa i s'ha tornat a demostrat la baixesa de mires i la ruïna moral de tots plegats, en particular de governants i opositors.
Des d'un punt de vista estrictament epidemiològic és una pura òbvietat que les eleccions s'havien d'ajornar. Ras i curt. El missatge que en d'altres països amb una situació de contagis similar s'han celebrat eleccions és un argument lerrouxista que ratlla la desvergonya. La missió del govern és assegurar que tothom amb el dret de vot el pugui exercir i de la forma més segura possible. En un entorn de contagis on es torna a parlar del confinament total (en realitat és el que els més grans experts estan reclamant a crits), desplegar arguments tacticistes com aquests em sembla que retrata a qui ho reclama.
Hi ha qui s'escandalitza i s'equinça els vestits, en particular -i ho trobo francament estrany i un punt decebedor- el PSC. Ahir mateix fins i tot l'Évole (se li veu molt el llautó tot i que l'home fa esforços per dissimular) s'escandalitzava de l'ajornament. No cal.
És ben evident que el nomenament d'en Salvador Illa com a cap de cartell incrementa de forma substancial les possibilitats per part del socialistes d'augmentar molt el número de vots, no només per l'efecte Illa pròpiament com a ministre de Sanitat -és un polític intel·ligent, astut i que sap nedar i guardar la roba- que ha aprofitat de forma adequada el protagonisme inesperat que la pandèmia ha atorgat a un ministeri absolutament buit de continguts, sinó també perquè molts dels que a les passades eleccions (desembre de 2017, les del "155", recordem-ho) van votar Ciudadanos -molts a disgust- tornaran a votar PSC.
Ciudadanos va aconseguir, no ho oblidem, 1.110.000 vots, un 25% del total del cens electoral. I això és una bossa de vots per la que lluiten acarnissadament els partits "constitucionalistes".
A resultes de la descomposició a la que aquest partit s'esfronta (és el que sol passar quan no s'és ni carn ni peix), és una obvietat dir que perdrà molts vots per l'esquerra (que aniran íntegrament al PSC) i també per la dreta per l'efecte de la Lorena Roldán -que, com les rates, fuig del vaixell abans que no s'acabi d'enfonsar del tot- ingressant a les files d'un PP que també veu possibilitats d'augmentar els magres resultats electorals de fa 4 anys.
Tot i així, i matitzant l'efecte Illa, em sembla que no ve pas de dos mesos i mig, i òbviament, la situació epidemiològica estarà, o hauria d'estar, objectivement molt millor: molta més població de risc vacunada, quedaran lluny els excessos de les festes de Nadal, no farà tanta fred i la velocitat de reproducció -sobre tot si continuen determinades mesures de restricció de l'activitat social, tipus toc de queda, que haurien de continuar.
Això no obsta però per reconèixer que el (des)govern de la Generalitat ho podria haver fer molt millor des d'un punt de vista de planificació i preparació de les eleccions, i de la transmissió dels missatges, que més o menys es podrien interpretar en el sentit que mentre no hi ha hagut por de perdre la majoria sobiranista que les enquestes vaticinaven, no hi hagut tampoc un excés de pressa per a posar en marxa la maquinària de l'ajornament. Aquí també hi ha hagut tacticisme de baixa estopa per part d'un govern que és també una obvietat que cal canviar i quan abans millor, però no a risc d'empitjorar una situació de contagis expansiva i que malauradament va a pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada