Política espanyola

M'atreveixo a fer de taumaturg (ho he fet d'altres vegades en aquest mateix blog i gairebé sempre l'he encertat) i dic que malgrat el gris i tàctic panorama que queda a Madrit -concepte, no ciutat- després de la política de terra cremada que han practicat les quatre formacions polítiques, no hi haurà convocatòria de noves eleccions al parlament espanyol el dia 2 de maig.

És evident que en aquests moments totes les maquinàries s'estan engreixant per si de cas cal tornar a les urnes, però també és obvi que la sola idea de pensar-hi fa molta mandra tothom. D'entrada, la política de fer anar el ventilador per espolsar la merda cap al tauler de joc del contrari ha estat practicada abastament per les quatre grans forces polítiques (la culpa sempre és de l'altre), però per si de cas, es mantenent -tot i que molt superficialment- les formes.

Avui el Borbó cridava altra vegada a consultes els quatre genets de l'apocalipsi, i potser sí, potser sí, que la "grossen Koaliktionen" serà una realitat (avui sortia en premsa que en Rajoy oferirira la vice-presidència del govern espanyol a Pedro Sánchez). Si això acaba essent així serà per diversos motius:

• Unes eleccions en xancletes desincentivaran de forma clara la participació electoral.
• Les enquestes vaticinen una repetició de resultats electorals, escó amunt, escó avall.
• Els polítics no tenen el més mínim interés en satisfer les necessitats de la ciutadania, però saben que estàn forçant la corda fins al màxim, i quan aquesta es tensa massa, acabem sortint el "Podemos" com volets.
• L'escàndol vergonyant de l'acord escrit i signat "PSOE-Ciudadanos" els passarà factura, més al PSOE que a als "Ciudadanos" a les urnes. Al final, tot aquest sainet ha estat escenificat per Sánchez per obligació dels dinosaures del partit -els anomenats barons- que sota cap circumstància haguéssin permès un acord de PSOE i Podemos.

Unes noves eleccions no faran res més que mantenir el "statu quo" i la situació escandalosa de desgovern durant, com a mínim, quatre o cinc mesos més, i això és quelcom que la "casta" no es pot pas permetre el luxe de tornar a patir.