Guillem Agulló, ni oblit ni perdó

Pels volts de Sant Jordi, em venen al cap algunes idees d'aquelles que m'agrada anomenar "perennes", fins i tot obsessives. Una d'elles, i aquesta és molt personal, és la mort del meu pare, que va successir dos dies després de Sant Jordi, el 25 d'abril d'ara farà 4 anys, el 2012. Dies molt tristos que portaré associats a la diada Sant Jordi mentre visqui.

Però molt abans d'aquesta lamentable pèrdua, n'hi ha una altra que recordó també des de fa molt de temps però a la que mai havia dedicar una entrada d'aquest blog. Crec que avui toca.

Es tracta de l'assassinat del jove activista Guillem Agulló a Montanejos, País Valencià, l'11 d'abril de 1993, a mans de membres de l'extrema dreta. Ara fa 23 anys.

De la mort d'en Guillem se n'ha parlat i escrit abastament, sobre tot perquè els seus assassins, uns joves d'ultradreta que el van matar a ganivetades només perquè era independentista i d'esquerres, campen pel País Valencià com si no haguera passat res.

En Guillem avui tindria quaranta-un anys i ha esdevingut un dels símbols de la lluita antifeixista al País Valencià i, per extensió, als Països Catalans. Han passat vint-i-tres anys però la seva família encara rep amenaces. El pare ha estat el primer de mantenir viva la memòria d'en Guillem i lluitar contra les agressions feixistes i la impunitat que les empara (encara avui, el que més que una vergonya és una ignomínia).

L'autor confés i convicte del crim, un individu d'extrema dreta de nom Pedro Cuevas, va ser condemnat l'any 1995 a 17 anys de presó, però després d'un recurs, l'Audiencia de Castelló la va rebaixar a 14 anys en qualificar-la de baralla juvenil -tot i les proves del cant del Cara al Sol després de l'assassinat d'en Guillem-. Al final, Cuevas va passar només 4 anys a la presó -per l'atenuant de bona conducta i perquè en aquest Estat, la justícia, de vegades ni és justícia ni és res de res- i posteriorment, ha seguit militant a l'extrema dreta, amb la més absoluta impunitat. Una vergonya absoluta, que clama al cel, repeteixo. Una prova fefaent que l'anomenada "transición" ha permès que moltes de les estructures del feixisme que va presidir aquest Estat durant quaranta anys siguin encara ben vives.

Gràcies a gent com en Feliu Ventura o els "Obrint Pas", que li van dedicar la cançó "No tingues por", els fets es van fer coneguts arreu, i la memòria d'en Guillem Agulló s'ha mantingut viva.

Els mateixos "Obrint Pas" són els que van fer ja una icona del lema que anirà sempre més associat al Guillem: "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó".

Guillem Agulló, la lluita contra el feixisme, malhauradament, ha de continuar. No t'oblidem.