Famaztella, S.L.

A Olot hi ha una empresa de pintors de la que, ja  fa uns anys, quan li vam fer la primera contractació des de l'empresa on treballo, em va cridar l'atenció el nom. Era una denominació ben sonant, bonica: "Joimi". Un dia li vaig preguntar a un dels propietaris d'on havia sortit aquell nom tan interessant i curiós. La resposta no podia ser més mundana: "Jo em dic Josep i el meu soci es diu Miquel, d'aqui ve Joimi". No cal dir que tot el glamour se'm va desfer en exactament trenta segons.

Doncs, això, que jo em pensava que només passava en el món dels mortals, també passa en el món dels superherois i dels semi-deus. Si no, que li preguntin als propietaris de l'empresa patrimonial del matrimoni Aznar-Botella, que al maig l'any 2004, i amb un capital social de 3.000 euros, van crear la societat mercantil limitada denominada "Famaztella, S.L.". A que cap dels lectors no seria capaç d'endevinar la procedència d'un nom tal distinguit? Doncs això.

Resulta que el molt honorable Don José Maria Aznar, "Ánsar" pels seus amics "cowboys" americans, va plegar de president del govern espanyol el dia 16 d'abril de 2004, després de dues legislatures. I què fa el distinguit polític exactament 25 dies després? Doncs crea una societat patrimonial a mitges amb la seva dona, la senyora Ana Botella, ex-alcaldessa de Madrid i responsable de les dues darreres síl·labes de la molt reputada patrimonial.

Ben curiós que immediatament després de dedicar-nos a la política i passar a un estadi superior en el qual hom es inverteix el seu temps en escriure memòries, a pronunciar conferencies "en cobrando" i a ser membre de diversos consells d'administració, entre d'altres de les empreses del grup Murdock, es crei una societat patrimonial.

L'empresa en qüestió, segons dades del registre mercantil de Madrid es dedica literalment a "la explotación de los derechos de propiedad intelectual en todas sus manifestaciones”,com ara els drets d'autor de llibres i conferències. En nou anys, l'empresa ha acumulat un patrimini net de 2,2 milions d'euros, però això no li ha impedit al senyor Aznar continuar cobrant 70.000 euros anuals en concepte d'ex cap d'estat.

Una persona com Aznar, que havia estat inspector d'hisenda, sap perfectament que la creació d'una societat pantalla per "amagar" rendiments professionals és il·legal. Els seus ingresos declarats com a persona física tributarien a un marginal de gairebé el 50% mentre que per l'IS tributen al 25%.

Doncs bé, arran d'una d'una inspecció de l'AEAT, se li va obrir un expedient, que, per fer-ho curt, va acabar a finals de l'any 2015 en una sanció de 70.000 Euros i una complementària de 200.000 euros, euro amunt euro avall.

Fins aquí, un 10 pels inspectors de la AEAT que no fan distincions i que -al menys sobre el paper- vetllen perquè tothom pagui el que ha de pagar. Ara bé, que Aznar, a resultes d'això s'emprenyés com una mona, demanés una entrevista amb Montoro i que aquest li concedís, això és un escàndol monumental. Que a més a més Aznar li etzibés a Montoro" "No em puc creure que uns dels nostres em facin una cosa així", és de traca i mocador.

És la demostració, una vegada més, de la instrumentalització de l'Estat que ha fet el PP en benefici dels seus membres més directes ("El Estado soy yo y todo lo que veis es mío"). A partir d'aquí, tot és possible.

Sort que encara queda premsa independent, malgré tout. Hem de fer net. Hauríem de sortir tots en tromba al carrer i demanar dimissions i penes de presó, com el que ha passat a Islàndia amb el seu primer ministre (i com possiblement acabi passant al Regne Unit amb Cameron, que, passi el que passi, Panamà ja l'ha defenestrat políticament, i segurament per sempre més).

I esperem tota la merda adicional que acabarà sortint dels "papers de Panamà". El lliurament per fascicles, no ha fet més que començar.