El segon article sobre el turisme el vull dedicar a reflexionar sobre el fenòmen des d'una perspectiva més de sentit comú que no pas de límits legals o administratius als fenòmens de masses.
I això té a veure, entre d'altres, amb el recent episodi (maig 2024) en el que un grup de turistes catalans a l'Afganistan en visita a les runes dels budes de Bamian (on hi havia aquelles estàtues estàtues gegantines, recordem, derruïdes pels talibans a cops de dinamita fa ja uns quants anys) es van veure atrapats en una emboscada en la que uns individus armats van començar a disparar indiscriminadament contra els turistes, amb resultat de tres catalans i tres afganesos morts com a conseqüència dels trets.
Ja no n'hi a prou amb anar a les Canàries o a Cuba. Ara al personal li ha donat per fer coses estranyes i fracament perilloses, buscant els límits cada vegada més extrems, via alguns espavilats que han vist negoci en especialitzar-se en viatges a destins a països en conflicte. Segur que tots recordeu, amics i amigues lectors/ores, el cas de l'any passat dels turistes catalans atrapats en mig d'un episodi de guerre civil a Etiòpia que va tenir mig país amb l'ai al cor i va mobilitzar la diplomàcia espanyola per a aconseguir la repatriació d'un grup força nombrós de turistes que parava per la regió d'Amhara, on hi ha una milícia, els FANO, que es va rebelar contra l'exèrcit etíop. La regió està considerada d'alt risc, però tot i això, l'agència de viatges que va organitzar la sortida no va tenir cap problema ni cap mania a l'hora de muntar-lo.
Em ve també a la memòria el "turisme de xafarder" que es munta darrerament per anar a veure volcans en plena erupció, ja sigui a l'illa de La Palma al 2021 (tinc un amic que hi va anar) o als constants episodis d'erupcions volcàniques que hi ha a Islàndia, i on, malgrat els advertiments del govern, sovintegen a les xarxes socials imatges de turistes fent-se fotos tan a prop com poden de les colades de lava volcànica.
Sembla doncs que una mica ja avorrits d'allò que podríem anomenar turisme convencional està de capa baixa. Cal buscar noves experiències i com menys convencionals, millor. Els premis Darwin s'haurien de concedir molt més sovint que una sola vegada l'any...
Però no cal anar tan lluny. Com que sembla que alguns humans es tornen cada cop més estúpids (ja no sabem llegir un mapa, ni recordem cap número de telèfon i som incapaços, en la immensa majoria, d'anar enlloc sense un navegador), hi ha d'altres humans que se n'aprofiten. En posaré només un exemple, que trobo d'allò més il·lustratiu.
Aquests dies a la nostrada, segura i ràpida (sarcasme) AP-7, també es produeix un fenòmen que té molt a veure amb el turisme. Fa anys, molts, m'atreviria a dir (tenim una edat, o al menys jo la tinc), vam conèixer a l'autopista la banda dels anomenats peruans. Tu entraves a una àrea de servei, en particular Penedès o Montseny (però no les úniques) et quedaven a esmorzar o a dinar, i si feies cara de turista, tenies molts de números de ser robat. Durant una època, hi havia poques probabilitats de sortir sense que t'esquilmessin.
Han passat molts anys de relativa tranquilitat, però ara hi tornem. Ja diu el filòsof que la vida avança en cercles. Roda el món i torna al Born. Els mossos d'esquadra acaben de detenir un grup molt violent que robava a l'autopista des de càrregues de camions a cotxes de luxe, directament. La cosa deu ser tan greu (o amb una afectació tan gran) que hi ha advertiments al respecte als rètols de l'autopista, en francès, anglès, català i castellà. "Robatoris freqüents a l'autopista, sigueu prudents" diuen els rètols. Aquesta és la benvinguda que donem als turistes que s'acosten a les nostres terres...un advertiment de perill que traspassa fronteres (com l'anècdota que vaig explicar en el meu article anterior sobre el turisme de fa uns dies on la velleta noruega que em vaig trobar en un avió ens explicava que estava preocupada perquè venia a un casament a Barcelona i no sabia si en sortiria sana i estàlvia...).
Això sí, sort en tenim del turisme de ciclistes rics que campen per les terres gironines. Els que defensen aquest model turístic diuen que aporten molta riquesa. Potser sí, però jo la setmana passada vaig anar al Caprabo de la plaça del Mercadal de Girona a comprar i davant meu hi havia un noiet vestit de ciclista amb pinta d'estranger i abillat amb les millors marques de roba esportiva per a ciclistes professionals. La bicicleta que tenia a fora del supermercat, tenia tot l'aspecte de costar una fortuna, però gaires diners al super, el simpàtic estranger no es va gastar. Va sortir del supermercat amb una amanida preparada, una poma i una ampolla d'aigua. 8,5 euros. Una gran contribució al PIB de la província.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada