La setmana passada corrien per les xarxes de forma viral un parell de vídeos enregistrats des del polígon industrial de Riudellots de la Selva de l'enfrontament entre dos clans rivals (romanesos, segons va transcendir) que va acabar amb un mort per arma de foc. Aparentment, el motiu de la baralla estava relacionat amb el tràfic de drogues. Les imatges feien feredat.
Res però comparat amb el que va passar la nit de la Revetlla de Sant Joan al barri de la Font de la Pólvora, on una baralla entre dues dones de diferents clans gitanos va acabar amb dos morts, un home de 48 anys i una dona de 44 i dos ferits de gravetat a resultes dels trets disparats amb un AK47, un sub-fusell conegut popularment com a Kalashnikov.
Tant un cas com l'altre són paraules majors. Estem parlant d'armes de foc, i en el segon cas, d'una arma de guerra (la més popular del món: Intermón Oxfam calcula que al planeta n'hi ha entre 50 i 70 milions d'unitats, que es diu aviat).
Són dos exemples, segurament aïllats, però denoten una situació que ha fet un canvi qualitatiu a pitjor en els darrers anys. I el que això transmet al ciutadà del carrer és una situació d'impunitat que fa que molts ciutadans n'estiguin fins al capdamunt. L'autor dels trets amb l'AK47 sembla que és un traficant d'armes molt conegut per la policía, amb nombrosos antecedents.
Hom es pregunta com hem arribat fins aquí. I hom es pregunta també com és que el percentatge de població immigrada relacionada amb actes violents sigui tan elevat. De fet, no es tracta d'opinions, les xifres parlen soles. Avui mateix el Diari de Girona explica que els judicis amb intèrpret als jutjats gironins és, en promig, de 13 al dia. Poca broma.
El pitjor de tot plegat és la sensació d'inseguretat pel conjunt de la població i la d'impunitat pels delinqüents, denunciada no només pels ciutadans sinó pels cossos de seguretat. Són nombrosos els casos de delinqüents reincidents que entren i surten dels jutjats constantment i que en moltes ocasions ni tan sols arriben a entrar a la presó.
El bonisme de les esquerres és en part la causant del problema. Un codi penal excessivament laxe fa que els petits (o no tan petits) delictes, quedin sense pena en la majoria de les ocasions. I sense un sistema de justícia que no només protegeixi a la majoria dels ciutadans sinó que a més a més transmeti una percepció de seguretat als que compleixen amb les regles del joc, la incertesa i la frustració fan cada vegada més forat entre els votants.
Sembla obvi, però la realitat és que la pujada de l'extrema dreta a les urnes és una conseqüència de la situació d'inseguretat que es percep a bona part del continent europeu. I la temptació de relacionar immigració i inseguretat és molt alta (i fàcil, a tenor dels fets que es van coneixent cada dos per tres). No dic que l'exemple dels Estats Units sigui millor, perquè, una altra vegada, els números demostren que la violència amb armes de foc no s'atura allà tampoc. Però com a mínim, el ciutadà sap que allí, qui la fa la paga.
Si no canviem radicalment les lleis i el sistema d'impartir justícia i si no ho fem ben aviat, no m'estranyaria que en pocs anys, Europa s'acabi convertint en el paradís de l'extrema dreta.
I llavors, quan això succeeixi, les esquerres de la superioritat moral amagaran el cap sota l'ala i hauran de reconèixer que, potser, es van passar de frenada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada