Aquests mes de juny s'ha celebrat el desè aniversari de la coronació de Felip de Borbó, que regna amb el nom de Felip VI, i que és descendent directe del primer Borbó que va aterrar a Espanya, Felip V, directament importat de França (net de Lluís XIV, le Roi Soleil)- la pitjor importació que hom pugués pensar- que va regnar durant 46 anys i del que Catalans, Valencians i Aragonesos tenim més aviat una trista memòria perquè el 1714 vam acabant perdent tots els furs i tots els drets.
Això em fa recordar que la monarquia és una institució tan arcaica i tan caduca que som molts els que ens fem creus de com és que encara es segueix mantenint a països com Espanya, Holanda, Dinamarca, Suècia o Anglaterra. Potser sigui perquè és l'única institució garant de la indisoluble unitat de la mare pàtria (espanyola o britànica, o el que sigui).
Certament però, encara que continui maldant per sobreviure, es tracta d'una institució que va de capa caiguda. Gairebé l'única premsa que va glosar amb certa pleitesia -poc escaient al que seria periodisme independent, tot sigui dit de passada- els actes de commemoració de la coronació (quina paraula tan antigua, oi?), el 19 de juny, va ser sobre tot la capitalina.
Les coses de la unitat patriòtica i indisoluble d'Espanya solen passar a Madrid. Com diu la presidenta de la Comunidad (IDA): "Madrid es España y España es Madrid". Aquest és fonamentalment el tema. Subjecte, verb i predicat.
A Catalunya, l'acte va passar més aviat desapercebut, i el que més es va comentar, per ridícul i forçat, va ser el brindis proposat per la princesa Leonor durant el dinar de celebració, amb totes les personalitats de l'Estat ("los mismos perros con distintos collares" que es van perpetuant a les institucions de l'Estat del del franquisme d'Arias Navarro) i 19 persones condecorades per mèrits de cadascuna de les 19 comunitats autònomes (tot molt blanquejat i molt bonic).
Això, acompanyat d'una operació de neteja de cara, pretenent -suposadament- acostar la monarquia al poble en general i al jovent en particular amb l'obertura, el dia 20 de juny d'un compte a Instagram, del que reprodueixo el primer post, acompanyat de paraules grandiloqüents, totalment buides de contingut.
Tot plegat, molt postís i molt patètic, es sigui monàrquic, republicà o del planeta Mart.
Aquí, l´única veritat de les veritats és que a les enquestes periòdiques que el CIS fa a la ciutadania sobre diverses qüestions fonamentals de l'Estat, s'ha deixat de preguntar pel grau d'acceptació de la monarquia com a institució representativa d'Espanya. No fos cas que sospitessin que dit grau d'acceptació no supera un mínim de "minimis" exigible. Per si les mosques, per si les mosques, millor no preguntar. No fos cas que les respostes no agradessin i s'haguessin de tunejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada