Si no n'havíem tingut prou aquests darrers dies amb les esperpèntiques imatges de manifestacions contràries a tot al davant de la seu del PSOE a Ferraz, si aquest tot tenia cap relació de condescendència amb Catalunya o els Catalans, o fins i tot a la monarquia -"Borbones a los tiburones" cridava la xusma d'extrema dreta- si quan ens pensàvem que ja ho havíem vist tot després de veure a "X" (ex "Twitter") aquella velleta ben vestida que portava per capa una bandera espanyola i que cridava com la Linda Blair - la nena posseïda de la pel·lícula "L' Exorcista"-, ja ens pensàvem que estàvem ben curats d'espants doncs no, avui encara hi ha hagut una altra sorpresa.
La extrema dreta té poca feina i no té límits, perquè té molt de temps per a pensar quina en farà, per intentar capgirar aquesta estratègia del PP que pretén recuperar el lideratge -i per extensió- els vots, de la dreta i la dreta moderada.
I la prova és que ahir dilluns, Santiago Abascal va aparèixer a la protesta diària a Ferraz (que per cert, s'ha desinflat com un globus) acompanyat del periodista més parcial i de dretes que puc nomenar: Tucker Carlson. Carlson, que va ser el periodista estrella del "prime-time" de la cadena FOX als Estats Units, és tan de dretes, que fins i tot defensa principis molt més radicals que el propi Donald Trump. Per descomptat, és un ferm partidari de la pena de mort i contrari a l'avortament (que per a ell, és pecat mortal). Jo diria que és més de dretes que la Susanna Griso i en Pablo Motos.
La dreta està excitada i accelerada. Més que mai, diria jo. I que Tucker Carlson acompanyi a VOX a la manifestació de Ferraz en la que es veuen fonamentalment radicals que canten "Cara al sol", que aixequen el braç i criden exabruptes contra Sánchez i Puigdemón ("Puigdemón al paredón" resa la dita que es cridava amb molta exaltació en múltiples fronts en aquesta concentració), és una bona notícia per a la ciutadania, que ja no sap què fer per a cridar l'atenció.
Passarà que les manifestacions ultra es traslladaràn de Ferraz a la Carrera de San Jerónimo, al Congrés dels Diputats, i que la dreta continuarà clamant per la sublevació: "Alzamiento Nacional", cridaven alguns dels concentrats aquests dies a Madrid, i malgrat tot, hi haurà govern.
Una de les raons de més pes és que, malgrat la gran divisió de l'esquerra i de l'independentisme, tenir algú que amenaça constantment en imposar la "seva" veritat, ens recorda temps pretèrits on no hi havia ni el dret de reunió, el personal no està disposat a aguantar determinades indignitats. I per tant, pactarà amb el diable per tal que aquesta dretaquefapor, no arribi a manar mai més.
Fins i tot els xarlatans de independentisme (terme feliçment encunyat amb molt encert pel periodista del diari "Ara" Sebastià Alzamora), aquells que inunden "X" de merda ressabiuda respecte a quin és el posicionament polític correcte -únic, de l'independentisme, - que en resum no ve a ser altre que cremar tot allò que faci pudor a espanyol- estan ara estranyats en veure que finalment hi haurà acord d'investidura. Aquests són l'altra cara del Trumpisme. Són, com també escriu l'Alzamora, els que "s'havien imaginat....tenir el paper de guia al recta camí d'accés al ple domini de la terra. Descobrir el propi ridícul pot ser incòmode, i no falta qui hi reacciona afegint-hi una mica més de ridícul encara".
Per tant, que els extremistes d'un cantó i de l'altre es donin la mà i facin una migdia al nostre sofà mentre nosaltres rentem els plats, no deixa de ser, en el fons, una bona notícia. Vol dir que al capdevall, el sentit comú és el que impera (de moment).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada