Podríem afirmar sense gaire risc d'equivocar-nos que la nostrada Laura Borràs és la Boris Johnson de Catalunya. Ambdos mantenen aferrissadament que per la dignitat del càrrec institucional que ocupen, no poden dimitir. Afegeixen que quan les coses es posen complicades, és quan més han de resistir.
Avui per fi, Johnson no ha tingut cap altre remei que dimitir, però no ho ha fet per convicció, sinó perquè s'hi ha vist completament abocat quan tothom del seu partit, literalment, li ha girat l'esquena.
Però la senyora Borràs, com si es tractés d'una de les habitants del llogarret gal envoltat de guarnicions romanes, resisteix ara i sempre els invasors (que ella deu considerar que són els jutges espanyols) i defensa amb vehemència, que de diminir res de res. Per dignitat, diu. Com diria el meu admirat Tortell Poltrona: "Que bèstia!"
És el que pot passar quan es beu durant tants anys de la mamella pública, en el seu cas, com a mínim des del 2012. Com la senyora Colau que, com vaig escriure al blog d'ahir, només volia ser alcaldessa un mandat, i ja ho veuen.
Jo sóc un gran defensor de la presumció d'innocència i és fins i tot possible que la senyora Borràs ho pugui acreditat en el judici a la que sense dubte l'acabaran sotmetent, però el seu cas fa una olor de socarrim que gairebé puc flairar des de casa. Com sabran la majoria dels lectors, la causa oberta contra la presidenta del Parlament de Catalunya es deriva d'una sèrie d'adjudicacions de contractes de menor import (inferiors als 18.000 euros) a un amic seu quan ella era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Amb aquest procediment va arribar a adjudicar al seu amic contractes per un valor total de més de 300.000 euros. Intervenció de la Generalitat ja la va advertir al seu dia (2014) que estava abusant de la figura dels contractes menors, però la senyora va afirmar que no estava fent res irregular. Home, jo no sóc ningú per a afirmar-lo, però convindran amb mi que l'olor de cremat és força intensa.
D'abusos a l'erari públic i de petites corrupteles (o grans) n'hi ha hagut des que el món és món i n'hi seguirà havent perquè la cobdícia és consubstancial a l'ésser humà, i si aquest ocupa posicions de poder, encara més (ja ho diu bé la dita catalana que "l'ocasió fa el lladre").
Amb això no estic dient que la senyora Borràs sigui culpable, el judici en tot cas ho determinarà, ara bé embolcallar-se amb la bandera i el patriotisme i escudar-se en l'anticatalanisme visceral de la justícia espanyola per a no diminir em sembla d'una falta d'ètica i de dignitat que no té nom. Fins i tot Carme Forcadell, que va ser presidenta del Parlament durant els fets de l'1 d'octubre, li ha aconsellat que dimiteixi pel bé de la institució.
El seu pas pel Parlament de Catalunya ha estat envoltat de polèmica i una gestió erràtica i poc exemplar. El cas de les llicències amb salari complert és un cas de proporcions descomunals, que ella hauria d'haver conegut quan va prendre càrrec de la institució i hauria hagut de posar fil a l'agulla per a corregir-ho. Però no. Ho va haver de destapar el diari Ara. Hi va haver el cas Juvillà, i avui n'hem tingut un altre exemple amb l'admissió del vot delegat de Lluís Puig, malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional, guerres perdudes de bell antuvi sense cap mena de perspectiva de millora a curt o mig termini.
Per fer-ho fàcil, només cal recordar que tot un president de la Generalitat va ser inhabilitat per a despenjar a destemps una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat. Increïble i absurd, però tan cert com que el sol sortirà demà.
Senyora Borràs, dimiteixi, per dignitat. Si per una d'aquelles casualitats fos innocent, demani que se li restitueixint títols i càrrecs amb honors, però mentre estigui investigada, si us plau, plegi, per respecte a la institució i a vostè mateixa. Però dubto que tingui la capacitat d'entendre una cosa tan senzilla. Així de trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada