Encara que estigui a 4.300 milles de casa, és a dir a uns 7.000 kilòmetres de distància de la meva estimada Catalunya, no puc evitar fer-me ressó de la darrera derivada política del cas Laura Borràs, exemple suprem, des del meu modest punt de vista, de les males formes, la xavacaneria i la baixesa moral que no fa altra cosa que desprestigiar una i altra vegada, una part del moviment independentista de Catalunya.
Els lectors informats sabran que la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, investigada per un pressumpte delicte de prevaricació i falsetat documental quan ocupava el càrrec de directora de l'Institució de les Lletres Catalanes i va adjudicar -pressumptament- a un amic seu, una sèrie de contractes per via de menor import per un valor total de més de 276.000 euros, va acceptar acudir al programa FAQS conduït per Cristina Puig (líder d'audiència a la seva franja horària, els dissabtes al vespre, amb 200.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 13,4%). FAQS ha estat en antena des del setembre de 2017 a juliol de 2022 i ha estat produït per El Terrat, integrat actualment a Mediapro.
A la caverna espanyolista li he sentit a dir des que s'emet aquest programa que FAQS és un programa independentista, emès a una tele independentista que està adreçat a un public independentista. No podria estar-hi més en desacord. Hi ha coses que hagués fet diferent a FAQS si n'hagués estat el productor o el director, però com a espectador que he estat de molts dels seus programes -especialment en l'etapa en que el mateix ha estat conduït per la Cristina Puig- no puc admetre que sigui un programa tan esbiaixat. Molts altres, de l'orbita més aviat independentista, consideren que el programa ha estat massa un altaveu de persones que defensen l'extrema dreta o l'utilització excessiva del Castellà en els seus programes.
Sigui com sigui, no podem oblidar que es tracta d'un "late night" pensat sobre tot per a l'entreteniment, i que dubto que les pretensions de tipus polítiques fossin l'ideari base del programa, tot i que sí que buscava de forma constant les entrevistes relacionades amb els temes d'actualitat més punyent i més calenta.
La Laura Borràs va ser al FAQS el 9 de juliol, penúltima emissió del format, i va ser entrevistada en la manera habitual del programa, amb preguntes per part de la Cris Puig i dels periodistes que habitualment participen al programa. Es tractava d'una oportunitat extraordinària per part de la presidenta per a presentar els seus arguments en relació a les acusacions de fiscalia respecte als fraccionaments de contractes. La senyora Borràs acabava de rebre el mateix dia 9 de juliol un homenatge de l'Ateneu Barcelonès per la seva "persecució política" en relació al cas, per tant no semblava gens estrany que l'entrevista de FAQS versés precisament sobre aquest tema, de màxima actualitat durant els primers dies de juliol.
L'entrevista va durar més d'una hora i es va desenvolupar de forma més que correcta (des del meu punt de vista). Però quan un redactor del programa va detallar els motius de la causa oberta contra ella, i, ai las, va fer públics uns detalls molt poc reconfortants (cosa habitual en el format de FAQS), la senyora Borràs, es va posar nerviosa (com és possible que a la "meva tele" em facin preguntes com aquestes? es devia preguntar) i tirant d'ironia va dir: "jo pensava que venia a una entrevista, no a un interrogatori o a un judici previ".
De per sí, en un càrrec polític de màxima transcendència, aquesta afirmació és una sortida de to que li hauria de fer caure la cara de vergonya -estil Pilar Rahola: "Vostè no sap amb qui està parlant..."- però no només això, la senyora es va ofendre. Però, no s'ho perdin...encara n'hi ha més.
El diputat Francesc de Dalmases, de Junts per Catalunya -que, dic jo, devia exercir de comissari polític, com en el cas de les milícies republicanes durant la Guerra Civil d'Espanya- acompanyava a la presidenta del Parlament (calia, de debò?) i en acabar l'entrevista va agafar la periodista Carla Turró, subdirectora del programa, la va portar a una sala a part i la va esbroncar de forma inversemblant per les preguntes excessivament "punyents" que havia fet a Borràs (la mateixa Borràs li va etzibar: "Vostè és periodista, no fiscal").
L'escàndol del tal Francesc de Dalmases s'ha fet gran. Normal. No podia ser d'altra manera. Aquests que es pensen que Catalunya és seva i per extensió TV3 també, no han entès res de res i persisteixen en la seva il·lusió de la República Catalana de la Piruleta.
No han entès que el país és plural i que per tal que aquest tingui credibilitat (especialment per a adherir més persones a la causa independentista), la televisió pública (encara que el programa el produeixi una productora privada) no pot retre pleitesia al poder i ha de fiscalitzar als polítics, i els ha de permetre retre comptes en públic.
Per això penso que "Junts" ha perdut el nord i va a la deriva, una deriva que es basa en mantenir tantes poltrones com sigui possible, cobrar de la mamella pública i poca cosa més. I el que més m'emprenya és que tot això s'embolcalli en la bandera de la catalanitat. No fotem, fins aquí hem arribat. Jo sóc més Català que molts ells, gens sospitós de ser espanyolista, però el seu comportament m'avergonyeix.
Tanta incompetència, improvisació i manca de "savoir faire" el retrata extraordinàriament la gran periodista i crítica de televisió Mònica Planas en un article magistral al diari Ara del qual n'extracto la conclussió: "A la televisió púbica no s'hi va a rebre homenatges com el de l'Ateneu. Però no és l'únic gol en pròpia porta que s'ha marcat l'equip de Borràs. En comptes de vendre l'entrevista del FAQS com una exhibició tranquil·la per aclarir tots els detalls, van delatar tensions, temors i incomoditats. No només davnat les càmares, sinó, d'una manera encara més lletja, al darrere. El que haurien pogut vendre a l'audiència com un acte de transparència ha acabat per fer sensació d'acorralament".
Si amb un argument no creixerem en l'adhesió al país és amb el de posar la bandera com a resposta a totes les crítiques que es rebin per causes que res tenen a veure amb la independència. Repeteixo el que va dir la Pilar Rahola quan, fent campanya política per ERC a Badalona va aparcar malament el cotxe i la grua li va enretirar i en veure-ho es va adreçar als municipals que li portaven el cotxe al dipòsit municipal: "Vostès no saben amb qui estan parlant" els va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada