Inflació desbordada, però...

Els Sapiens Sapiens estem vivint aquests temps situacions insòlites que no havíem vist mai de les nostres vides (al menys els que en tenim 56 i per tant ja fa uns anys que ens arrosseguem per aquest Planeta) i que jo resumiria en quatre grans blocs:

• una guerra a Europa en ple Segle XXI, que fa ja sis mesos que dura i de la que se'n va parlar molt al començament (per l'efecte novetat, siguem francs), però que ha passat a ser un apunt petit a les pàgines interiors de la secció internacional dels diaris, i com diria el gran Julio Iglesias, "la vida sigue igual",
• uns efectes ben visibles del canvi climàtic que es catalitzen aquests darrers dies com mai abans, amb unes onades de calor i sequeres extremes també insòlites en determinades parts del Planeta, diguin el que diguin l'extrema dreta i els negacionistes climàtics,
• una situació política polaritzada cada vegada més cap als extrems, en particular, cap al populisme i la demagògia, que són els terrenys en els que l'extrema dreta se sent més còmoda, i finalment,
• una inflació galopant com no s'havia vist al món occidental des dels anys 80 del Segle XX, que posa en greu perill el creixement econòmic tal com l'han conegut un parell de generacions i que anticipa una recessió provocada pels reguladors per evitar mals majors.

D'aquests grans blocs segurament la inflació desbordada és la que preocupa més el ciutadà del carrer perquè té una afectació directa que palpa de manera immediata i que li afecta (ens afecta) la vida de forma significativa, amb una substancial reducció del poder adquisitiu, que en molts casos, condemna a bona part de la població a dirigir les seves despeses a satisfer les necessitats més bàsiques: alimentació, hipoteca, suministraments i poca cosa més.

La mala notícia és que aquesta inflació encara perdurarà durant una temporada i per tant tots en continuarem patint els efectes. Els gurus de l'economia diuen que després de l'estiu veurem la gran davallada, la gran recessió. És possible. En tot cas, els bancs centrals ja han començat a posar mesures per a frenar la inflació via disminució de la massa monetària en circulació a partir de l'increment dels tipus d'interés. La Reserva Federal va obrir camí fa uns mesos i ara el Banc Central Europeu s'hi suma amb una pujada inesperada del 0,5%, un increment inaudit i impensable només fa uns mesos, quan la política d'estímuls monetaris era la norma per evitar una recessió després de les limitacions provocades per la pandèmia de Coronavirus. 

La pujada de tipus d'interés té per objectiu refledar l'economia i si aquesta pujada és dràstica, el refledament pot desembocar de forma molt ràpida en una recessió degut a la frenada sobtada del crèdit i del consum. Aquesta és la intenció dels bancs centrals: un refledament immediat però de curta durada. 

De tota manera, la meva impressió és que el mercat tendeix a autoregular-se de forma bastant natural i el que estic observant professionalment les darreres setmanes és que els preus de les "commodities" (matèries primeres) i nolis han començat a baixar de forma sostinguda. És cert que encara tenim una inflació molt alta sobre tot en alimentació i energia, però també ho és que els preus del petroli han començat a caure des del pic del més de juny (i ara que sóc als Estats Units ho veig de forma objectiva en el preu de la gasolina, que ha passat de gairebé 4,5 dòlars per galó fa un parell de mesos a 3,55 dòlars avui).

I d'altres matèries primes, com ara el cotó estan en caiguda lliure i això es tradueix en preus d'importació de teixits i matèries primes a la baixa per primera vegada en dos anys (la depreciació de moltes monedes, en particular les asiàtiques, envers el dòlar, també ajuda a que els preus en dòlars de les materies primeres caiguin). 

Per què succeeix això? Doncs perquè com que les expectatives dels compradors i els inversors són que a la tardor s'aturarà tot i la demanda baixarà, deixen de comprar ara materials (molts tenen ja una situació de sobre estoc) degut a les seves expectatives de menors vendes i per tant, els preus tendeixen a baixar.

La meva hipòtesi és que hi haurà efectivament una retracció de la demanda i per tant una correcció, en forma de menor consum, que provocarà  -encara que els bancs centrals no haguessin intervingut com ho han fet- una caiguda de la inflació que el consumidor començarà a notar a partir del mes de setembre o octubre, i per tant, sóc de la opinió que la recessió, que serà inevitable, serà de curta durada, i l'any 2023 les aigües tornaran al seu curs. 

Sóc moderadament optimista, sense que això serveixi de precedent.