El temps que vaig viure als Estats Units, a principis dels anys 90 del segle passat, recordo que una de les coses que més em va impressionar va ser la campanya de persecució del tabac a tot el país en general que en aquells moments començava, amb una prohibició de fumar en espais públics -en particular- molt extesa i rigurosa.
En una de les meves sortides de cap de setmana durant aquells anys vaig acabar a una petita ciutat universitària de l'estat de Colorado, anomenada Boulder (magnífica), on recordo perfectament que a tot el recinte universitari (l'any 1990, és a dir fa 32 anys) estava estrictament prohibit fumar així com a totes les entitats i edificis públics o de servei públic, incloses les piscines. Allò que des de fa poc veiem a l'entorn de l'hospital Trueta a Girona, fa molts anys que ja s'havia implantat a molts llocs com el Japó o els Estats Units.
Recordo, perquè em va quedar gravat, que al Starbucks del "downtown" de Boulder estava prohibit fumar fins i tot a la terrassa amb taules per asseure's i prendre un cafè que hi havia. Jo aleshores fumava i em costava infinitament entendre aquella limitació de llibertats individuals. Perquè al carrer, com a espai públic, també estava prohibit fumar. Conservo a la ment la patètica imatge d'haver-me hagut de tancar al cotxe per a fumar...
Però l'edat i l'experiència ho van posant tot a lloc, i quan vaig deixar de fumar de forma regular vaig començar a entendre coses que abans no entenia (pudor a la roba, a la casa, al cotxe,...una fortor impossible d'eliminar, per molt detergent o ambientador que s'hi posi, risc de malalties cardiovasculars...). I sense convertir-me en un anti-tabac militant (molts ex-fumadors acaben esdevenint apòstols de l'anti-tabaquisme) vaig intentar intruir la gent del meu cercle més íntim en la cultura anti-tabac (com em va dir l'oncòleg que tractava el meu pare, probablement ell no hagués contret el càncer de pàncrees que el va matar si no hagués estat pel tabac).
Recordo del anys 2000 la meva militància molt activa, ara sí, en l'educació preventiva contra el tabac als meus fills quan eren petits. De fet, he de dir que la campanya va funcionar molt bé perquè tant l'un com l'altre senten una vertadera aversió al tabac en general i al fum en particular. Una de les meves activitats preferides era la campanya de recollida de burilles a la platja de Palamós o a la de Sant Antoni de Calonge.
Encara avui em faig creus de la quantitat de burilles (que, recordem-ho, no són biodegradables) que niuen sota la sorra de les nostres platges. No hi havia sessió de platja en la que entre tots tres no recollíssim com a mínim una cinquantena de burilles, i allò durant les setmanes d'estiu ho feiem amb molta freqüència. Recordo que molta gent ens mirava com a especímens estranys a tots tres però en particular a mi, que ara el cap de cartell d'aquella estranya activitat.
Després van venir els cons de plàstic que molts ajuntaments regalaven als seus ciutadans i estiuejants per tal que hi aboquessin les burilles. Òbviament els més cívics, una immensa majoria, ho van fer servir durant molt de temps, fins que, vull pensar, van decidir deixar de fumar a les platges, perquè si ho intentem racionalitzar, fumar té poc sentit, però a una platja encara en té més.
I és cert que molta gent ha deixat de fumar, i que a la platja és difícil ara mateix veure moltes persones fumant (una estampa que no fa tant era absolutament normal), però tot i així, jo -ara ja en solitari- no he abandonat la meva activitat de recollida sistemàtica de burilles al voltant del lloc de la platja on hi estiro la tovallola. I em podeu creure quan us dic que continuo recollint-ne moltes.
Per això, i sense que suposi una adhesió a les polítiques de l'alcaldessa de Barcelona, que saben els lectors del meu blog que -en general- no són sant de la meva devoció, aplaudeixo de forma entusiasta la prohibició total de fumar que l'Ajuntament de Barcelona acaba de fer a les platges de la ciutat (amb l'excepció de les terrasses dels xiringuitos on fumar continuarà estant permès). L'any passat es va fer a Barcelona una experiència pilot de prohibició (sense sanció però amb informació) a quatre platges i la resposta de la immensa majoria dels usuaris va ser tan positiva i entusiasta que l'Ajuntament ha decidit l'extensió de la norma (amb penalització reglamentària pels incumplidors) a totes les platges de la ciutat.
Per una vegada, i segurament, com a excepció que confirma la regla -i sense que senti un precedent-, estic plenament d'acord amb l'alcaldessa Colau i el seu consistori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada