La novel·la d'Ernest Hemingway -i la meravellosa pel·lícula de 1943 protagonitzada per l'Ingrid Bergman i en Gary Cooper; si encara queda algú que no l'hagi vist no puc sinó recomanar que ho faci, perquè es tracta d'una obra mestra, i amb la història que explica de les nostres latituts, encara més- em dóna l'excusa perfecta pel tema amb el que inicio els articles del mes d'agost, el mes menys noticiable per excel·lència dels 12 mesos que es fan i es desfan.
És notícia aquests dies el fet que l'ajuntament de Banyoles ha decidit que les campanes de Santa Maria de Turers deixin de repicar a la nit (de 10 del vespre a 8 del matí) perquè un propietari de pisos turístics de prop de la zona es va queixar perquè el soroll de les campanes "molestava" els turistes que els ocupen i no poden dormir. La polèmica ha arribat a provocar una manifestació de 200 persones, ciutadans de Banyoles, davant l'església, reclamant que les campanes tornin a tocar durant la nit. I una manifestació de 200 persones a Banyoles, és molta, molta gent.
La polèmica, pel que sembla -segons Diari de Girona- es desferma perquè el propietari dels apartaments explica (a Twitter, que té tanta credibititat com unes declaracions del Steve Bannon o de la Isabel Díaz Ayuso, perquè ens entenguem) que la queixa no té a veure amb els pisos turístics sinó pel fet que el seu fill viu allà i que té un transtorn de la son i que necessita silenci a les nits.
I un bé negre amb potes rosses, que hagués dit el meu pare! De totes les mentides que he sentit i llegit a la meva vida (que són moltes), aquesta és tan burda i tan absurda, que s'assembla a la vulgaritat de les mentides d'en Jorge Fernández Díaz, és a dir, mentides que mereixerien fuetades, si fóssim a l'Edat Mitja, o presó, si fóssim en una democràcia. Però és clar, no tenim ni polítics que diguin la veritat -ni els d'aquí ni els d'allí, i per a mostra les declaracions de tots plegats sobre l'acord de l'ampliació de l'aeroport del Prat: un veritable escàndol-, ni som en una democràcia de veritat.
Però en fi, els fets parlen per sí mateixos. Aquesta polèmica no és res més que la continuació d'altres polèmiques en les que es confronta la Vida normal -vida en majúscules- amb l'estupidesa associada als els negocis turístics i l'excusa que permet justificar-ho gairebé tot (el turisme de masses és una de les veritables pandèmies del Segle XXI, molt pitjor que el coronavirus i un dels principals causants del canvi climàtic, malgrat el que diguin els negacionistes).
Que jo recordi sense tirar gaire d'hemeroteca, hi ha com a mínim altres dues polèmiques similars, a la província de Girona que al seu dia em van provocar arcades i que me les continuen provocant a dia d'avui.
El maig de 2019 vam viure una diatriba semblant amb les campanes de la catedral de Girona, perquè hi ha haver una denúncia perquè el seu repic nocturn "destorvava" el descans dels turistes de la munió de pisos llogats per RB&B al casc antic de Girona.
Jo d'això en dic simplement "Hostes vingueren que de casa ens tragueren". No sóc religiós, i el repic de les campanes se me'n refot, parlant en plata, però el que m'emprenya és l'actitud dels que es creuen que perquè paguen un servei tenen dret a reclamar-ho tot, a dir qualsevol bajanada o a denunciar el que fa la gent quan ells no hi són, o que feien molt abans que ells ni tan sols existissin.
I m'emprenya i m'irrita la condescendència de les administracions que "es veuen en l'obligació" de conciliar els drets i els deures de tothom (el cas de l'Ajuntament de Girona en l'afer de les campanes de la Catedral va ser un exemple de baixada de pantalons humiliant, innecessària i molt difícil d'entendre).
Per a mi, la cosa és clara. Ja se'n poden anar a prendre vent aquells als que no els sembli bé que les campanes o les esquelles repiquin. Que se'n tornin a Barcelona, a Caldes de Montbuí, a Sant Esteve de les Roures (Guardia Civil dixit) o a Can Pixa de Pedret -que és segurament d'on provenen els que es queixen-. M'agradaria veure les denúncies d'imbècils de ciutat que portéssin creus penjades al coll si algú els ho recriminés a països com Marroc, Aràbia Saudí o Abu Dhabi. Amb les comarques tothom s'hi atreveix.
Però de tots els casos d'estultícia i estupidesa elevada al cub, el que més em va irritar les gònades i els escrots va ser el cas de la denúncia, el gener de 2019, d'uns idiotes propietaris de segones residències a Llanars/Camprodon que afirmaven que no podien dormir per culpa del soroll de les esquelles de les eugues de l'eugasser Joan Moret.
Jo sóc un profund detractor de la pena de mort, ho he escrit en diverses ocasions en aquest mateix blog, però sí que sóc partidari de la pena de presó perpètua (revisable i no revisable).
Als retrassats mentals que es queixen pel soroll de les esquelles de les eugues o de les vaques jo mai mai els imposaria la pena de mort, em comformaria amb la cadena perpètua, no revisable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada