Com que l'agost no és pas precisament un mes en el que es prodiguin les estrenes cinematogràfiques ni l'activitat en el món dels "start system" de Hollywood, fa dies que alguns actors i actrius s'han tret de la màniga (més aviat de Twitter i Instagram) la polèmica sobre qui es dutxa a diari i qui espera a sentir la fortor dels efluvis corporals abans de posar-se sota l'aigua.
Com algú apuntava encertadament, és aquesta una -falsa- polèmica de rics que viuen en països rics i que tenen més aviat poca feina i per tant, es dediquen a pentinar el gat. Perquè en un món global però amb una riquesa immensament i injustament mal distribuïda, hi ha una part molt important del planeta, a l'Àfrica, Centre i Sud-Amèrica i Àsia Central i del Sud-Est, on la manca d'aigua corrent a la immensa majoria de llars fa aquesta qüestió absurda i fins i tot impertinent.
Però de fet, que dutxar-se és un privilegi de rics i que segurament la "confessió" d´alguns actors (Julia Roberts, Charlize Teron, Brad Pitt, Aston Kutcher, Kristen Bell, Johnny Depp, Jake Gyllenhaal) que admeten obertament que no es dutxen a diari no és, en realitat cap barbaritat.
En la majoria dels casos al·leguen els avantatges per a la salut del manteniment dels greixos naturals de l'epidermis, l'estalvi d'aigua i la disminució de la generació de contaminació de l'aigua per ús abusiu de sabons i xampús.
La dutxa diària és quelcom que per les generacions que van nèixer a partir dels anys vuitanta i pels nostres fills és un hàbit -diari en la immensa majoria dels casos- que ni es qüestiona, que es dóna per suposat, "taken for granted" com es diu en Anglès, però es ben cert que es tracta d'un "costum" molt contemporani.
Molts dels nostres pares van nèixer en llars on la dutxa no existia i el bany tampoc. Les "comunes" fora dels habitacles, especialment en zones rurals, eren completament normals no fa més de 60 ó 70 anys. En els meus viatges a algunes províncies xineses, les comunes continuen essent una realitat, que he hagut d'utilitzar en més d'una ocasió (per manca de qualsevol altre alternativa civilitzada).
Tornant a la dutxa com a hàbit, a casa nostra la recordo de petit i fins ben bé els 12 ó 13 anys, com una activitat que es feia un cop per setmana, generalment el cap de setmana, per a poder anat ben polit a la missa del diumenge. La generalització de la dutxa diària en el meu cas va ser a partir dels 16 anys, en començar a treballar de cambrer, però molts companys en aquells temps tampoc no es dutxaven a diari. Fins i tot a l'època universitària, en que vaig compartir pis a Cerdanyola del Vallès i a Barcelona amb companys de procedència molt diversa, la dutxa diària no era comuna per a tots.
Si ho pensem de forma crítica i objectiva, en molts casos la dutxa diària no seria estrictament necessària, en particular a la tardor i hivern i seria una petita contribució individual a la sustenibilitat del planeta i de la nostra pell i cabell, com obertament reconèixen la majoria de dermatòlegs.
Per tant, potser els actors i les actrius capriciosos de Hollywood, encara que sigui per pur "postureig", han obert un debat que té més sentit del que alguns d'ells probablement li volien donar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada