Ignomínia i esperança, a parts iguals

Ignomínia

Avui, deprés de la incredulitat generalitzada de la gent normal (al menys de la gent normal del meu entorn, la que -com jo- treballa i lluita a diari per tirar endavant, per pagar les factures amb l'esperança del retorn a un passat de llibertat individual no tan llunyà) en relació a tot aquest espectacle ignominiós que els polítics independentistes estan oferint als ciutadans -als que els van votar i als que no-, ha sorgit una iniciativa a Telegram a la que m'he adherit immediatament que n'he tingut coneixement.

Es tracta del grup anonemat "Torneu-me el Vot!", que diu literalment: "He votat, he cedit sobirania i no l'esteu administrant bé. Si no sou capaços d'arribar a un acord de govern, no mereixeu el meu vot". Ras i curt. La iniciativa, que al migdia tenia uns 3.000 membres, en té hores d'ara, quan escric aquest article, 12.975. No sé fins on arribarà, però certament mostra la perplexitat d'una part de la població -segur que molta més de la que ens pensem tots plegats- per aquest joc dels disbarats que suposa el fet de no tenir govern 86 dies després de les eleccions.

El desencís és tal que potser, només potser, els representants d'ERC i Junts per Cat hauran d'assolir un acord de mínims per evitar la vergonya i el ridícul que representaria una repetició electoral, que d'altra banda, enviaria de ben segur a rodar aquesta majoria del 52% de la que es vanen els independentistes. Per cert, faig un incís. L'únic comentari sensat que he llegit respecte d'aquest 52% prové precisament d'en David Fernàndez, membre de la CUP i ex-portaveu de la formació, quan afirma: "el 52% de vot independentista no legitima la unilateralitat". No hi podria estar més d'acord. Llegir en David Fernàndez és un privilegi i un plaer, perquè mai no s'ha separat d'allò que el caracteritza i el fa gran: la coherència.

 Està clar que molta gent del meu entorn, i jo mateix, o no anirem a votar en cas de repetició electoral o si hi anem farem vot de protesta. Jo en particular m'estic pensant, si ho hem de cremar tot, de votar el PACMA o el Partit Pirata, si concorre a les noves eleccions. No és que l'independentisme perdrà si hi ha repetició electoral, és que ja ha perdut. Ha perdut prestigi, credibilitat i confiança.

Vist el panorama però, ni un nen de pit es pot creure que si hi ha finalment acord "in extremis" aquest pugui ser creïble i durador. No ho pot ser de cap de les maneres. Hi ha visceralitats enfrontades que s'arrosseguen de l'anterior govern on de facto cada conselleria tirava pel seu cantó i l'acció de govern conjunta no era ni un miratge. A l'anterior legislatura vam viure escenes de trista memòria on el ridícul va presidir moltes de les actuacions del govern.

Si Bet365 admetés apostes sobre la hipotètica durada d'un hipotètic govern de coalicció entre ERC i Junts ens faríem d'or.

Esperança

També avui però, una mica com a contrapès, els de la meva generació (del 1966 al 1971) ens hem pogut apuntar al web de la Generalitat que atorga cita per a la vacunació anti-covid. Vist el desgavell de -quasi- tot plegat, sorprèn el bon funcionament del programa de vacunació i de les confirmacions. Va haver-hi un temps, que el funcionament de l'administració de la Generalitat era motiu d'orgull. Tornar a trobar-se davant un servei públic que funciona bé és avui dia una rara avis, però tot i això, em trec el barret.

Els diferents grups de WhatsApp als que molts de nosaltres pertanyem eren un anar i venir de confirmacions de cites per a la vacunació entre aquesta setmana i la setmana vinent. L'experiència dels que són una mica més grans que nosaltres ha estat en tots els casos, molt positiva. Al menys els de la meva generació, estem esperançats que la vacunació és una part molt important com a passa prèvia al retorn de la normalitat. Hi havia alegria en la confirmació de la vacunació, sense dubte una petita passa cap a la restauració de la vida que teniem pre-pandèmia, de la que ha passat tan de temps que gairebé ens n'hem oblidat.