Consentiment i estultícia

En aquest planeta Piruleta de la correcció política portada als límits de l'estultícia extrema, ens estem enfrontant darrerament amb formes molt diverses i cada vegada més freqüents d'estupidesa humana. 

El revisionisme radical de la nostra història, en la que alguns illetrats (pocs però fan molt soroll) ens plantegen entre d'altres meravelles que:

• cal cremar totes les estatues dels esclavistes,
• cal obtenir consentiment explícit abans de mirar una noia,
• cal considerar tots els mascles del món de l'"entertainment" i de l'Institut del Teatre de Barcelona com a presumptes violadors,
• cal condemnar a l'infern el nom de Jeep Cherokee, per evitar que els indis americans, els únics i legítims  propietaris de la seva terra agafin -pobrissons- depresions per un ús inadequat del seu nom i acabin suïcidant-se,
• cal afegir als formularis de tota la vida: mascle, femella, altres, 
• cal eradicar totes les instal.lacions de Disney que facin referència a camps de cotó...,

fa que estem perdent el nord a marxes forçades. 

Una part important de la culpa és la immediatesa amb la que s'esdevé tot plegat que acaba conduint el Sapiens Sapiens -cada vegada més pressumpte- a deixar de pensar, discórrer, analitzar, pair, per, a canvi disparar de forma gairebé instantània "likes", twitts (el twitter el sol carregar el diable), "posts" a facebook, instagram i tiktok. 

En definitiva, no és agosarat pensar que l'ésser humà del segle XXI s'està idiotitzant a marxes forçades, en una barreja de simplisme, radicalitat, manca de cultura i curterminisme. 

Però la classe política actual tampoc no hi ajuda ni gens ni mica. Ans al contrari, molts polítics contribueixen a catalitzar tot aquest fenomen. Hi hem assistit perplexes els darrers 95 dies en les negociacions per a formar govern a Catalunya. 

O un altre exemple molt rellevant de fa molt poc el tenim amb les decisions dels nostres polítics (europeus en general) arran de les interrupcions de sumministrament de vacunes com a conseqüència de determinats efectes secundaris, estadísiticament immaterials, sense escoltar de primeres el criteri dels científics, representats per l'OMS i en el cas d'Europa per l'EMA (Agència Europea del Medicament). 

Avui, assisteixo també amb perplexitat extrema, a la notificació de la resolució final sobre l'afer de l'administració de la segona dosi de la vacuna d'Astra-Zeneca al col·lectiu al que se li va administrar la primera i que llavors Espanya va decidir aturar a l'espera dels resultats d'un estudi clínic sobre, atenció a la barbaritat....600 persones. 

Efectivament, un comité de bioètica ha donat avui llum verda a la proposta d'administrar la segona dosi d'Astra-Zeneca a menors de 60 anys que hagin rebut la primera dosi i refusin la segona de Pfizer. Això és el que recomana el Ministeri de Sanitat, canviar de vacuna, contradient totes les informacions dels experts en la matèria (EMA inclosa) que van concloure fa molts dies sobre bases científiques que el risc de la segona dosi de la vacuna d'Astra-Zeneca en aquest col·lectiu és infinitessimal, i en qualsevol cas molt inferior o no administrar la segona dosi.

El que no té nom és que el ministeri obligui als que vulguin la seva segona dosi de vacuna del mateix fabricant a firmar un document de consentiment explicit amb l'única finalitat de deslliurar el ministeri de qualsevol responsabilitat. 

Estic al·lucinant en colors. Un ciutadà de carrer que només vol viure tranquil i immunitzat, que en la immensa majoria dels casos no té cap mena coneixement científic sobre vacunes, ha de firmar un consentiment a cegues, literalment, perquè així ho determinen (de forma obligatòria) uns ineptes i estúpids polítics que actuant extemporàniament, es posen on ningú no els demana i que dictaminen normatives en contra de les recomanació de la comunitat d'experts científics mundials en la matèria...

L'educació ens fa lliures, però malauradament no ens allibera d'uns polítics que no haurien d'ocupar els llocs de responsabilitat que ocupen. Algun dia, a no trigar gaire, hi hauria d'haver un aixecament popular per exigir uns mínims (molt alts) a les senyores i els senyors que han d'administrar els nostres impostos i de retruc, les nostres vides.