Tot esperant un rebrot de la malaltia que ja comencem a intuir i a témer (les notícies dels últims set dies fan pensar en un rebrot mundial exponencial i molt abans de l'anunciada tardor....), crec que és saludable fer una avaluació ràpida de la gestió de la comunicació/propaganda que les diferents administracions públiques han fet durant la fase més aguda de la pandèmia de coronavirus.
D'entrada, el primer que cal dir és que en termes generals ens han tractat com a beneits, o com a nens petits, com si fóssim persones sense cervell a les que se'ls ha de donar tot mastegat i adecuadament edulcorat amb grans dosis de sentimentalisme barat.
Per a que han servit totes aquestes campanyes o la seva immensa majoria? Suposadament per a informar i donar moral a la tropa, però en termes pràctics, i vist el tenor de tot plegat, en la meva modesta opinió s'han dilapidat una considerable quantitat de diners públics que han acabat destinats a l'autobombo i a una descaradíssima i gens dissimulada propaganda política dels partits governants, ja sigui a corporacions municipals, governs autonòmics o govern central.
El festival el va començar el Govern d'Espanya (ja ho vaig denunciar en aquest blog el mes de març) amb l'encartament al principals diaris del diumenge de tot Espanya d'una doble pàgina que portava per lema: "Este virus lo paramos unidos", que va costar la no gens despreciable quantitat de cinc milions d'Euros. Ha servit d'alguna cosa? Doncs objetivament no ha servit per a res més que per a malbaratar recursos públics i exaltar la figura de Pedro Sánchez i la seva camarilla. Ho trobo d'una fatxenderia i una mala praxis difícils d'entendre (i de justificar per part del govern).
Durant el confinament he mirat poca tele, però tinc la sensació que el récord de malbaratament se l'ha endut l'Ajuntament de Barcelona. Tramitats per la via d'urgencia, la Colau s'ha gastat més de 6,5 milions d'euros en conceptes relacionts amb publicitat i propaganda (realització d'anuncis i difussió). Això representa el 50% de tota la despesa extraordinària relacionada amb l'emergència, segons el portal de transparència de l'Ajuntament. D'aquests anuncis, que segur que tots -estimades lectores i estimats lectors- heu visionat més d'una vegada, el que ha tingut la major capacitat de provocar-me un atac de nervis i una fallada multiorgànica ha estat el de "Barcelona té molt poder". Un himne a l'estultícia i a l'estupidesa que em fa dubtar una vegada més de com algú que programa aquesta bazòfia propagandística de baixa estopa pugui qualificar-se de persona amb dos dits de dignitat (i integritat).
I llavors tenim la Generalitat. Sóc habitualment molt crític amb la gestió del Govern de la Generalitat de l'etapa Torra, com saben els meus estimats lectors, i he de dir com a primer punt negatiu que he estat incapaç de trobar al portal de transparència de la Generalitat quants diners s'han gastat en publicitat/propaganda durant la crisi del Covid, però també he d'afegir que els anuncis de la Generalitat que he vist tenien un contingut molt menys dogmàtic que molts altres anuncis que s'han passat durant el confinament. Explicació del què i el com de les mesures de confinament, consells sobre la utilització de dispositius digitals a casa, etc. Segurament això ha compensat en part les sessions de propaganda política de tan baixa volada que ha protagonizat a diari durant el confinament el Trio Calavera (Budó, Buch, Vergés).
Tal vegada tenim els polítics i els governants que ens pertoca, però honestament, jo penso que no ens mereixem tanta incompetència i tant malbaratament dels nostres recursos. O potser m'ho miro amb una perspectiva equivocada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada