"El diablo quiere destruir España"

El que és fascinant de la vida en general, i d'aquest món en el que ens ha tocat viure en particular, és que la capacitat de sorpresa no s'esgota mai, i a la Pell de Brau on paguem els impostos, això és encara més cert. La realitat, com a les pel·lícules, sempre supera la ficció.

Els meus lectors saben que hi ha personatges pels que sento una especial predilecció. Un d'ells és l'immens Jorge Fernández Díaz i en Marcelo, el seu àngel de la guarda (aquell que l'ajuda a aparcar), que no acaben mai els recursos humorístics. 

Tot això ve al cas arran de que s'acaba de difondre una informació i un vídeo (se n'han fet ressó els principals mitjans de comunicació dels considerats "seriosos") en el que Fernández Díaz parla suposadament en una vídeoconferència de grup, probablement durant el confinament, sobre l'entrevista que va tenir amb Benet XVI l'any 2015. Busqueu-la, no té un sol bri de desperdici. És senzillament espectacular. 

L'ex-ministre explica als seus interlocutors que li va expressar al papa la seva profunda preocupació pel procés independentista català (segurament per això volia destruir la sanitat catalana i afinar expedients amb l'ajut de la fiscalia -patriòtica-). Dura menys de dos minuts i és impagable. Us recomano sincerament que el visioneu.

El papa li contesta que "El diablo ataca más a los mejores, por eso ataca especialmente a España". Sense dubte. El país de la inquisició, de l'"evangelització d'Amèrica", de l'església nacionalcatólica, de "la religió amb sang entra", ha de ser necessàriament un objectiu prioritari del diable.

Per sort però, el papa li va donar a un devot i extasiat Fernández Díaz que "ens en sortirem, i Espanya no serà destruïda". La solució? Doncs les quatre eines bàsiques per a combatre el diable, per aquest ordre i a títol literal: "humilitat, oració, patiment ("sofferenza" diu literalment en Fernández, que deu parlar l'italià a la intimitat) i, encara que a la cua, la més important de totes: "la devoció a la santíssima verge" (amb la que en Fernández devia de  sentir un plaer gairebé ascetic....recordem que ell, quan era ministre va concedir una medalla a la verge "María Santíssima del Amor"". 

Tot això, explicat amb camisa negra com les que utilitzaven els feixistes italinas durant el primer terç del segle XX, o  l'humorista l'Eugenio per sortir a l'escenari. Al ministre, per acabar-se-li de semblar només li faltava el got de gin-tònic i el cigarret. Podeu trobar un enllaç al vídeo a l'adreça següent:

https://twitter.com/i/status/1271331818076205062

Doncs això. Aquest descerebrat radical d'extrema dreta, de l'opus i mentider compulsiu, va ser ministre de l'interior del Govern d'Espanya, ministre que està al capdavant de la cadena de comandament de les policies, els fons reservats i les clavegueres de l'estat. 

Si no fós perquè fa vertadera basarda fins i tot faria riure. La primera pregunta que cal fer-se però, és qui i per què pot nomenar ministre de l'interior un individu com aquest? En base a quins mèrits, quin va ser el peatge? Quins els grans serveis prestats? I la segona, i per mi més rellevant: com pot passar això en un país suposadament civilitzat?

Són, òbviament, preguntes sense resposta.