Que un personatge de la mena de Donald Trump hagi afirmat avui a Twitter que ell és el president dels Estats Units que més ha fet per la comunitat afroamericana al seu país amb l'excepció potser -diu, sense mostrar-se'n del tot convençut- d'Abraham Lincoln, no només és una barbaritat, sinó que és una rotunda mentida. Una més del piròman que explica que la seva tasca és apagar focs.
Puc afirmar amb força coneixement de causa que el racisme/segregació segueixen ben vius als Estats Units malgrat totes les lleis que s'han anat promulgant per combatre la desigualtat racial des dels temps de Martin Luther King. Perquè el sistema és ultraliberal, però sobre tot és blanc i és republicà. Això és així i dificilment canviarà a curt termini. Barak Obama va ser un accident que el "establishment" blanc no va poder evitar. Però van aprendre la lliçó i serà molt difícil que es repeteixi en molts anys.
Els afroamericans, malgrat la percepció que es pugui tenir des de fora dels Estats Units, només constitueixen un 13% de la població del país, aproximadament unes 42 milions de persones (cinc milions menys que la població espanyola). De fet, del que poca gent és conscient és que la comunitat hispanoamericana als Estats Units és força més gran que la negra, ja que representen el 17% de la població (però estan exactament igual de discriminats, això sí!).
El primer que xoca per a un europeu que passa molt temps als Estats Units és que la segregació racial que tan s'ha criticat als últims anys arreu del món, existeix i és ben viva als Estats Units (també al Canadà, però això serà motiu d'una altra entrada al blog). No ho sembla, hom diria que és més aviat subjacent, però hi és i no té aspecte de desaparèixer a curt termini.
Hi ha segregació a l'educació. Segregació a l'habitatge. Segregació a la sanitat. Segregació a les feines i a les oportunitats d'ocupació. Sembla impossible, oi? Doncs és tan veritat com que aquesta tarda ha diluviat a Girona...De fet, en una àrea metropolitana poc conflictiva com la de Columbus, que conec molt bé, és ben fàcilment perceptible la segregació per barris. L'est i él sud-est és negre. Un dia no fa gaire vaig decidir anar a sopar amb un company de feina a un "Red Lobster" (franquícia de restauració especialitzada en peix i marisc que més o menys és comestible, res de l'altre barri, però pels estàndards nord-americans és prou decent) de l'est de Columbus, a Hamilton Road. En un restaurant gegantí, erem els únics blancs del local literalment (potser hi havia, sense exagerar, tres-centes cinquanta o quatre-centes persones al restaurant). I, òbviament, Tot el servei era negre. L'experiència antropològica és brutal: sentir-se molt diferent en un estat poblat bàsicament per blancs. Ens van servir molt bé, però cal remarcar que el fet que fossim estrangers i no pas ianquis va ajudar-hi força. Si haguéssim estat genuins cowboys de Texas segurament les coses haguessin estat una mica diferents.
El mateix és aplicable a l'habitatge. Els negres viuen amb els negres, els hispans amb els hispans. Els asiàtics amb els asiàtics. Hi ha molt poques excepcions, i les immobiliàries (dominades per anglosaxons ho tenen molt clar, encara que aparentment això sigui il·legal) ho tenen clar. No es tracta de tenir més o menys diners. Si ets afroamericà la probabilitat de trobar habitatge a les zones on viuen els "rics" de Columbus (Upper Arlington, Easton, Gahanna, Dublin, Granview Highs) és tendent a zero. És així, de forma incontestable, malhauradament. I contra això hi ha poc a fer.
Això és així mateix extensible a l'educació i a la sanitat. Els afroamericans i els hispans van majoritàriament a l'escola pública, de molt menys qualitat que les privades (per manca de recursos, òbviament) a les que van els fills dels blancs anglosaxons (la diferència és abismal, sense pal·liatius). I pel que fa a la sanitat, els afroamericans són els principals receptors del "medicare", els subsidis a la sanitat per la gent que no és pot permetre pagar una pòliça de sanitat privada.
Que Donald Trump gosi dir que ell és qui més a fet per la comunitat afroamericana és, vist en perspectiva, un insult a la intel·ligència.
No només hi ha racisme, sinó que aquest és més present ara que fa quatre anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada