Si haguéssim de parlar en termes de debat electoral, hauríem de reconèixer que l'Évole va guanyar clarament a Puigdemont al "Salvados" d'ahir diumenge 24 de Setembre de 2017, a 7 dies del Referèndum de l'1 d'Octubre. En alguns moments de l'entrevista fins i tot per golejada.
Va ser la d'ahir una entrevista en la que al capdevall s'enfrontaven dos animals del periodisme. Dos cronistes de l'actualitat apassionats i professionals. El gran encert d'Évole és que va fer d'Évole, que té detractors i adminadors, però que es caracteritza per un estil punyent que no deixa indiferent ningú i que en moltes ocasions acaba "derrotant" els seus entrevistats, emulant aquell estil "gamberro" que el va popularitzar als anys 2000 al programa de l'Andreu Buenafuente "La cosa nostra" en la interpretació del seu personatge "el follonero". La gran errada de Puigdemont és que va voler fer de Puigdemont periodista i no va acabar d'estar a l'alçada del Puigdemont president en un paper que moltes vegades ha jugat de forma magistral.
En determinants moments de l'entrevista, Carles Puigdemont no va convèncer ni als seus, especialment en la part en la que el periodista de "La Sexta", molt hàbil, demanava per què les lleis del referèndum i la desconnexió no s'havien aprovat per majories qualificades (90 diputats dels 135, 3/4 parts del Parlament). La cara de circumstàncies del President en els segons que precedien la seva resposta, eren tota una resposta per sí mateixa.
L'Évole portava, com de costum, una entrevista molt ben preparada, que farcia amb constants citacions de moments anteriors de persones afins al procés que posaven a Puigdemont en una situació d'evident incomoditat per les contradicions en les que acabava incorrent per una frase que acabava de dir un minut abans.
Incomoditat d'altra banda molt hàbilment reforçada per una realització amb primers plans, molt i molt propers, que permetien visualitzar l'estat d'incomoditat de l'entrevistat versus un entrevistador que no feia altra que cenyir-se al seu paper.
Val a dir però, en desgreuge del President, que el principal mèrit de tot plegat és que el President, amb la tensió que ha viscut aquesta setmana i amb els pollastres que ha hagut de lidiar, va acceptar ser entrevistat per l'Évole -que fins i tot el "Tato" sap que és un os dur de mastegar- el divendres 22 de Setembre només dos dies després de la intervenció de facto de l'autonomia catalana i l'empresonament de 14 alts càrrecs del Govern de la Generalitat.
També val a dir que Jordi Évole va oferir a Moncloa que algun alt representant del Govern Central fós a l'entrevista i així poder contrastar posicions, però....és clar, Moncloa s'hi va negar, com no es podia esperar altrament.
En síntesi, una entrevista apassionant en la que es van posar de manifest algunes de les errades -que al meu entendre s'havien d'haver evitat- que el bloc sobiranista ha comès durant aquesta darrera part del Procés, però també -i aquí Puigdemont va estar encertat- com el Govern Central ha estat menystenint i refusant de forma sistemàtica totes les propostes que han vingut de Catalunya, començant per la reforma de l'Estatut de 2006.
La valoració final: diumenge 1 d'octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada