dimecres, 20 de setembre de 2017

I una mica d'humor: veganisme

Ahir al vespre un sopar de feina em va portar amb un company i dues convidades -una d'elles vegetariana- a un restaurant de Tarragona que porta per nom "El vergel", que no només és vegetarià sino que va una passa més enllà: és vegà. 

El veganisme no només és una pràctica consistent en no menjar cap producte d'origen animal (i per tant exclou a més a més de la carn i el peix, tan lactis com ous), sino que constitueix veritablement una filosofia de vida en la que el respecte envers els animals constitueix una part fonamental.

"El Vergel" doncs, en ple cor del casc antic de Tarragona, al carrer Major de la ciutat, és una declaració d'intencions des de la mateixa entrada, on s'informa que hom és a punt d'entrar en un restaurant vegà.

Per tal que es facin una idea, aquest restaurant es va fer famós fa temps perquè els seus propietaris es van negar a escalfar un biberó de llet infantil perquè contenia llets preparades i no llet materna.

La paret de les escales que immediatament hom troba a mà esquerra per pujar cap al primer pis -on hi ha el restaurant pròpiament- és plena de retrats en blanc i negre de bucòliques vaques, porcs, cavalls i galls dels que un requadre també emmarcat explica la seva joliu història. Així doncs, hom es pot informar sobre la vaca Gabriela o el porquet Gregori....La cosa és tan radical que fins i tot hi ha pinso vegà per a gats i gossos, això sí, a uns preus que dubto que molts -vegans o no vegans- puguin pagar.

El restaurant en sí és petit i bufó, ubicat en un antic pis residencial, decorat, si se'm permet el símil, estil "IKEA", diàfan, amb molt de color, cadires blanques i taules de fusta de pi, lleixes de fusta i quadres a les parets per estímuls dels militants de la causa.

Amb tots els respectes i tot i tenir una vegetariana al grup que érem, la meva opinió és que erem els únics clients "normals" del restaurant. Una clara mostra del que dic és que tots els miraven com si fossim bitxos raros -i és evident que allà ho èrem.

El sopar va ser correcte, més del que em pensava, ho he de reconèixer, i en el meu cas va consistir en carxofes de primer i arròs amb algues de segon, regat amb un cabernet franc de Còsmic Vinyaters veritablement espectacular i que feia la menja de més bon entrar. A la nostra clienta vegetariana se li va començar a posar malament el seu arròs quan van entrar quatre persones amb un cadell de gosset que no parava de bellugar-se i al que als cambrers li van portar un vol de menjar i aigua abans de servir a cap dels humans. 

Com a curiositat final, el servei. Un noi i una noia molt amables que deuen ser militants de la causa experimentats perquè eren prims com escuradents i amb aspecte de la línea dura dels cupaires de l'Anna Gabriel.

En paraules d'una de les convidades: "me gustó la experiencia pero no para repetir". Doncs amb això ja està tot dit. Altra vegada, antropologia pura.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada