Des de la legítima diferència ideològica tenia al fiscal general de l'Estat, el senyor José Manuel Maza, per una persona sensata i intel·ligent, però les declaracions que va fer ahir em fan dubtar dels més elementals principis de l'equitat, de la neutralitat i fins i tot de la intel·ligència.
El senyor Maza va fer dues afirmacions que una em sembla un insult i l'altra una amenaça i això crec que és un comportament indigne d'un fiscal general. No jutjo l'actuació de la fiscalia a instàncies del govern espanyol, això és una altra cosa. Aquí cadascú utilitza les armes que considera legítimes i/o legals. El que jutjo és el menyteniment i el menyspreu, especialmente en boca d'un alt funcionari de l'Estat al que jo també pago amb els meus impostos.
Maza considera que molts Catalans estan abduïts, literalment. Com que no sé si el senyor Maza entén el Català, he anat a buscar el significat d'aquesta paraula (al diccionari de la "RAE" per tal que no hi hagi dubtes), i diu. de l'infinitiu "abducir": Verbo transitivo. Secuestrar extraterrestres o espíritus a una persona. Home, que hi hagi com a mínim un quaranta per cent de ciutadans de Catalunya que estiguin segrestats per extraterrestres o esperits seria notícia d'abast mundial.
Però no en té prou amb la desqualificació sino que a més a més amenaça a les persones que col·laborin o fins i tot a les que vagin a votar que estaràn fora de la llei. Em sembla un desproposit que només pot ser fruit d'un acte de desesperació.
Desesperació compartida per tot el "establishment" de Madrit (concepte). I aquest és el problema. No es creuen el que estàn veient. El "Pla Ibarretxe" es va desmantellar a la Carrera de San Jerónimo a primers de febrer de 2005 (en dues sessions). Però els bascos mengen d'un altre plat. No se n'ha parlat mai més.
A aquestes alçades de la pel·lícula, amb la cançó "passi-ho bé" esdevinguda hit a les llistes de popularitat i cantada amb joia a la Guardia Civil quan surt de registrar l'enèmissa impremta (una Guardia Civil que no té cap culpa de res i que segur que a molts aquesta papereta els incomoda de mala manera -i parlo amb coneixement de causa-), amb impressores al Congrés dels Diputats, amb els diaris de la "caverna" atiant el foc i amb els d'aquí desobeïnt les instruccions de Madrit, el merder està servit.
Una vegada més l'Estat ha errat en l'apreciació de la magnitud de la tragèdia (perquè crec que aquest és el qualificatiu que cal utilitzar). Ningú d'allà es pensava que això podria succeir, que podria arribar tan lluny (em pregunto què fan els serveis d'intel·ligència i els dels gabinets d'estudis...), i per això l'aplicació del famós article 155 quedava lluny de les previsions inicials.
El 155, la policia al carrer, les detencions, les confiscacions d'urnes..., eren mesures que l'Estat volia evitar, per allò de la repercussió internacional (i atenció, interna també, que hi comença a haver més contestació de la que es podia pensar). Ara diria jo que veuen que no hi haurà altre remei, perquè l'estratègia de la por tampoc no ha funcionat.
Difícil de predir què passarà les properes dues setmanes, però està cantat que l'Estat voldrà prendre el control de la Generalitat, com a última -i desesperada- mesura per intentar evitar allò que en aquests moments em sembla ja força inevitable: una desafecció recíproca que sembla difícil de refer, al menys a curt termini.
El prestigi internacional d'Espanya però, passi el que passi, quedarà fortament tocat perquè només podrà aturar aquest moviment amb una forta repressió. I encara que es vulgui sileciar i catalogar d'un estricte afer intern, mig món parla del referèndum Català.
Al capdevall no es pot oblidar que tot això, en última instància va començar el 31 de Juliol de 2006, quan el PP va presentar un recurs d'inconstitucionalitat sobre 114 articles dels 223 que tenia l'Estatut de Catalunya, votat en referèndum a Catalunya i aprovat per les Corts Espanyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada