Dues de les notícies econòmiques d'aquesta setmana, potser eclipsades per l'enrenou i els despropòsits de procés, jutges i rajoys, han estat sense dubte la suspensió de pagaments de la multinacional de venda de joguines "Toys'R Us" i la cancel·lació de vols de la també multinacional irlandesa Ryanair.
Segurament algú es preguntarà què tenen en comú ambdues notícies. La veritat és que tot i que aparentment no tenen res a veure, en el fons hi ha molta correlació entra totes dues.
La suspensió de pagaments de Toys'R Us era de fet la crònica d'una mort anunciada. No es tracta d'una fallida (regulada pel Chapter 7 als Estats Units) sinó d'una suspensió temporal (Chapter 11) que el que pretén és guanyar temps per a intentar superar el periode de il·liquiditat suposadament transitori.
Però la cosa no serà fàcil. Que una empresa com aquesta hagi hagut de tancar (per estalviar costos, ja fa ara més de dos anys) la més que icònica botiga de la Cinquena Avinguda de Manhattan (jo recordo haver-hi passat moments màgics per Nadal en més d'una ocasió, només gaudint de l'ambient...) i que les vendes no parin de baixar i el deute de pujar (es situa actualment en més de 5.000 milions de dòlars), és un mal auguri per a la continuïtat de l'empresa i diu molt de les dificultats associades al canvi de paradigma del títol d'aquesta entrada de blog.
Què ha passat? Doncs que les vendes per internet (del compatriota gegant "Amazon" sobre tot) amb "dumping" i el canvi de tendència dels nostres cadells en la manera de jugar (han passat en pocs anys de forma massiva de la joguina convencional de tota la vida a les PS i als jocs de mòbil i tauleta "on line") fan que l'aposta pel salvament de "Toys'R Us" sigui un repte d'una magnitud col·losal. Amazon, en la seva desaforada carrera per a "comprar" distribuïdors o assassinar-los està aconseguint allò que la crisi de les "subprimes" no va aconseguir: acabar amb bona part del comerç tradicional nord-americà. És sà això? Doncs la veritat és que no....però el mercat mana i si això és el que el mercat demana, aquesta serà la tendència fins que s'imposi -tal com succeirà- una correcció. Se'n sortirà "Toys'R Us"? La meva aposta és que no, al menys amb el model de companyia actual.
L'altra gran notícia és la fuita de talent de Ryan Air cap a Norwegian Airlines. Que una companyia com la irlandesa pugui esdevenir líder a Europa fent "dumping" salarial era una mala notícia per Europa, el continent que va inventar, i fomentar i alimentar, l'estat del benestar.
No podia ser que la competitivitat de Ryan Air estigués basada exclussivament en pagar els seus traballadors amb sous de vergonya (els cas dels treballadors de terra de l'aeroport de Copenhagen del que vaig parlar al blog fa temps és paradigmàtic) i fer "dumping" de preus gràcies al xantatge de les subvencions rebudes de governs regionals (entre d'altres el de la Generalitat de Catalunya).
Norwegian, empresa diguem-ne "semi" low cost però amb una clara visió estratègia de mig/llarg termini ha "pispat" gairebé 150 pilots de Ryan Air i la companyia irlandesa s'ha vist obligada a fer la cancel·lació de vols més gran de la seva història, només al Prat, 2.000 vol en els propers 45 dies, a raó de 50 vols per dia.
Com resa la dita Castellana, "A cada cerdo le llega su San Martín" i a Michael O'Leary, per moltes disculpes públiques que demani, i ha arribat el seu particular Sant Martí. Això d'explotar pilots joves pagant salaris de misèria en una professió d'altíssima responsabilitat, menystenint el client, fent trampes amb l'assignació de seient i altres trepelleries indignes de la Unió Europea del Segle XXI, han acabat imposant la seva lògica. Com a model de negoci de "low cost" basat en l'explotació dels treballadors i el menyspreu dels clients, Ryan Air ha tancat -definitivament- un capítol de la seva curta -i fins ara- exitosa història (suportada pels "mil·lènials" i per aquells consumidors que, com els xais, aguanten tota mena de menysteniments i humil·liacions). Jo fa molt temps que vaig decidir deixar-los de fer el joc. O viatjo com un ésser humà o senzillament em quedo a casa.
Els models de negoci 4.0 tenen aquests efectes col·laterals, ens acaben empobrint a tots plegats i al damunt ens roben la dignitat. En Cristià Paladí això es tradueix com a "Se'ns pixen al cim i diuen que plou".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada