Turismefòbia

Continuant amb la reflexió de l'entrada anterior al blog, que fa referència a la precarietat de les condicions laborals d'una significativa part dels treballadors assalariats d'aquest país, penso que els exemples de turismefòbia (neologisme que s'està utilitzant de forma massiva per part dels mitjans aquestes darreres setmanes) que ens estàn mostrant darrerament cadenes de televisió i diaris tenen molt a veure amb el mateix problema.

El gran pensador Mariano Rajoy afirma que el turisme és un sector d'activitat que cal preservar, protegir i fomentar especialment, ja que contribueix en un 11% en la generació del PIB español. Puc estar-hi d'acord: hi ha moltes famílies que viuen del turisme, cada vegada més i en algunes zones és pràcticament l'únic recurs econòmic a l'abast de molts. No podem oblidar que l'Estat Espanyol és una de les principals destinacions turístiques del planeta, amb un número de visitants l'any passat que va superar la xifra de 83 milions de persones i pel que sembla aquest any va en camí de superar les xifres del 2016.

El problema és que les rendes que genera el turisme, aquest 11% de Don Mariano, estàn, una vegada més, molt mal repartides. En gaudeixen principalment els grans grups hotelers, de restauració i de viatges, i tots aquells que hi estàn relacionats a través del sector immobiliari. El fenòmen AirBnB, un exemple pervers de suposada economia col·laborativa, fa aque els propietaris de pisos a zones ben situades a les ciutats de moda es puguin treure unes rendes quantioses sense fer pràcticament res, i amb una despesa de neteja, gestió i manteniment mínima i subcontractada, mentre que als cambrers, treballadors de la industria hotelera en general i prestadors de serveis els toquen només les engrunes.

Alguns casos que s'han desvetllat aquests dies posen de manifest que en algunes ocasions, els salaris reals que s'estàn pagant al sector no superen en cap cas els 5 euros l'hora (800 euros al mes si no es fan hores extra, teòricament prohibides per llei....), la qual cosa vol dir que per treure's un salari mínimament decent -sempre mileurista, és clar- cal fer-ho a base de posar-hi moltíssimes hores.

El col·lectiu de cambreres d'habitació de Madrid -ciutat- denuncia que cobren 2 euros per habitació i que en conseqüència, per treure un salari que permeti pagar les factures, cal treballar a preu fet, sense descans, sense gairebé cap dret.

Així doncs, la tan desigual distribució de les rendes que genera el turisme porta associades aquestes disfuncions, que tard o d'hora han d'acabar generant efectes col·laterals indesitjats per la classe política i els grans empresaris. Com també ho és un model turístic que amb la pressió immobiliària dels anomenats pisos turístics, expulsa als residents de les seves ciutats i acaba convertint ciutats on es viu a ciutats de cartró-pedra, com s'ha convertit, per citar l'exemple més clàssic, la ciutat de Venècia, que en pocs anys ha passat de 200.000 habitants a 30.000.

És molt fàcil fer demagògia, en sóc conscient i no és la meva pretensió, però cal anar a un canvi de model, encara que només sigui per evitar el col·lapse del sistema.

Si no, temps al temps.