dimarts, 22 d’agost del 2017

Terrorisme Islamista a Barcelona: Estupor i perplexitat

Postulava el filòsof, pensador, humanista i psicoloanalista alemany Erich Fromm al seu clàssic "La condició humana actual" (1968), que els homes són cada vegada més autòmates que fabriquen màquines que actuen com a homes i que produeixen homes que funciones com a màquines. Afirma que a la condició humana actual la raó humana es deteriora al mateix temps que creix la seva intel·ligència. Grans veritats reflexionades i escrites gairebé fa cinquanta anys.

I de fet, em produeix gran estupor pensar que una sola persona, un predicador religiós, un imam, hagi estat capaç, en molt poc temps, de convertir éssers humans normals - com vostès o com jo: que van a l'escola, que parlen Català i Castellà, que juguen a futbol als equips locals, que treballen en feines normals, que estimen, que riuen, que ploren, que viuen, en definitiva, una vida normal- en màquines alienades que deixen de fer servir la raó i que són manipulats fins al punt d'esdevenir autòmates capaços de matar i d'immolar-se. Homes que funcionen com màquines.

Em provoca un profund trasbals pensar que un líder religiós embogit hagi estat a punt de crear tres furgonetes bomba amb una quarantena de bombones de butà cadascuna d'elles, que haguessin pogut provocar una inimaginable tragèdia humana a la Sagrada Família, a les Rambles i a Salou. Defensava Fromm en el llibre citat que, malgrat tot, no hi ha éssers humans infinitament dolents. Ho nego rotundament, Abdelbaki Es Satty era infinitament dolent, i com ell tots aquells als que la vida humana els importa un rave. No mereixen formar part de la nostra societat. Han d'estar tancats a la presó, al meu parer, durant molts anys. Potser, perpètuament. 

Em causa una gran perplexitat constatar que ningú va ser capaç de detectar-ho. Ningú ho va saber impedir. Només una concatenació de casualitats, que van confluir en l'explossió inesperada de part de l'arsenal de l'urbanització d'Alcanar, van evitar una catàstrofe per un pur i simple miracle. Torno a creure en Déu. Ningú no ens tornarà les quinze víctimes innocents assassinades per aquests animals irracionals, però la seva imperícia va evitar una catàstrofe d'una magnitud inimaginable.

Perplexitat en positiu per l'actuació de la societat civil, dels equips d'emergència, dels voluntaris, dels hospitals de la policia local, dels mossos d'esquadra. I vull aquí fer un públic acte de contricció perquè aquells que pensava fins la setmana passada que tenien a la vida com a missió principal la imposició de sancions de trànsit i la retirada de punts del carnet de conduir (bàsicament) s'han comportat amb una professionalitat i una diligència digne de les millors policies d'Europa.

Perplexitat també en positiu perquè el bonisme imperant en determinats col·lectius d'esquerra -no només però sí especialment- que fa que quan un policia aixeca la mà estan a punt per a presentar una denúncia i per córrer a les xarxes socials a defensar la brutalitat policial (CUPS, Podemos i assimilats), han callat aquesta vegada en una actuació policial brillant i rapidíssima en la que s'han "abatut" (terminologia oficial de la nova estrella mediàtica, el major Trapero:  ja saben, el del  "Bueno, pos molt bé, pos adiós") a 8 dels 12 terroristes de la xarxa jihadista. Ningú s'ha queixat que es disparés a matar. Ningú no ha demanat explicacions. I és que quan es tracta de casos d'alarma social, el sentit comú s'imposa. Conmociona i fins i tot emociona veure ciutadans del carrer abraçar els membres del cos de Mossos d'Esquadra. El meu particular reconeixement.

Perplexitat finalment, aquesta vegada en negatiu, en constatar que l'estupidesa humana i l'estultícia no tenen límits. Odi vomitat des de les xarxes socials per unes minories que malgrat tot no fan altra cosa que incendiar els canals. Bilis vessada des de la premsa afí a la caverna mediàtica de Madrit (concepte, no ciutat, que la ciutat està magníficament i dignament representada per una alcaldessa, Manuela Carmena, que és tot una Senyora, amb majúscules) que aprofita aquest desgraciat incident per barrejar "xurres amb merines" i demanar la fí del Procés, o acusar directament el Procés com a la causa principal de l'atentat terrorista. O que aprofita per polemitzar amb falsetats sobre la llengua que s'utlitza en les rodes de premsa. Estupor també en constar que part del sobiranisme també ha aprofitat la situació per fer anar el ventilador contra Madrid. Hi ha fets objectius que parlen per si mateixos, i això ho ha vist tothom. No cal reblar el clau ni fer propaganda, és del tot innecessari.

Ens queda molt camí a fer plegats per eradicar la barbàrie (tasca titànica per un problema molt complexe que no té solucions fàcils). I només o podrem fer si, col·lectivament, hi apliquem el sentit comú. No costa tant, és només qüestió de voluntat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada