He repetit per activa i per passiva que sempre he estat un gran defensor del federalisme, i que anar més enllà ha estat més producte dels esdeveniments que de la meva estricta convicció. És cert que sóc més aviat pacient i que m'agradava creure (ingènuament) que aquesta realitat política que vivim tenia un horitzó una mica més ample.
La realitat està entossudida en demostrar-nos que res és més lluny. La involució avança en tots els fronts i a passes de gegant. Només en posaré uns exemples de la lectura de premsa i de les notícies de la ràdio d'avui mateix:
1- Desautorització del Consell Consultiu del Govern de la Generalitat Valenciana a l'Institut d'Estudis Valencians pel que fa a la "definició" de l'idioma Valencià (que, senzillament equipara al Català, com no podía ser d'altra manera, des d'una perspectiva simplement acadèmica). Algú qüestiona que el Castellà que es parla a Xile sigui un idioma diferent del que es parla a Madrit (concepte, no ciutat)? Pura política.
2- Imposició de l'Instituto Nacional de Meteorología com a únic organisme acreditat per a passar alarmes metereològiques. A la pràctica decret pensat per anular l'ICM (organisme fundat el 1926) i que té una xarxa d'estacions amb una capacitat predictiva infinitament superior a la que pugui tenir el INM pel que fa al territori de Catalunya. Pura política.
3- Votació al Congrés dels Diputats de la famosa "Dació en pagament", a instàncies del que es va votar al Parlament de Catalunya, on el PPC havia votat afirmativament. Ahir la majoria absoluta del PP va tombar la iniciativa. Per què? Ni ells mateixos es creuen les explicacions.
4- Votació al Congrés sobre la revisió prèvia de l'avantprojecte de llei de l'avortament, ha instàncies del PSOE, amb votació secreta. Fins i tot les diputades del PP contràries al projecte hi van votar a favor per "disciplina de partit", deia Celia Villalobos, que no s'amaga que està en contra del nou projecte de llei.
5- Visita a Turquia de Marianico I, el Breve, amb míting islamista no previst inclòs al final de tot (què dirà la Conferencia Episcopal? Li estirarà les orelles?), amb l'arenga de Rajoy inclosa, en Castellà, és clar.
6- L'arquebisbe de Madrid dient que en cas de violació, la dona violada oblida la violació al cap d'un temps però que ha de mantenir la vida engendrada (paraules quasi literals, segle XXI, Espanya laica, sobren més comentaris). Si no ho arribo a sentir aquest matí a RAC 1, no m'ho crec, de debò.
7-La persecució sistemàtica del Català ara ja amparada descaradament pels Tribunals i justificada de forma totalment increïble per la premsa cavernària espanyola, com si la immersió (avalada per la Unió Europea) fós un acte de ´"nazisme", paraula que malhauradament els nacionalistes espanyols han posat de moda.
8- El memoràndum fatalista que el Ministre d'Afers Exteriors envia als ambaixadors espanyols arreu del món defensant la unitat de la "grande y libre", en el que hi ha més passió que raó.
9- Els despropòsits de la política econòmica del Cristóbal Montoro, erràtica i feta a base de globus sonda i rialleta nasal cínica. Això sí, han abaixat l'IVA de la compra-venda d'obres d'art.
Objectivament no crec que tot aquest plegat de despropòsits sigui la via adequada. Sí que és cert que de la part catalana el camí no s'ha posat fàcil (en Rajoy té part de raó quan diu que com es vol negociar quan ja hi ha data i pregunta sobre la taula), però d'aquí a només practicar la política de l'estruç ("avestruç" que diu el conseller Homs), hi va un tram (llarg). Què tal una declaració d'amor de tant en tant (en Cameron bé que ho fa amb els escocesos)?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada