A Espanya des de l'adveniment de l'actual democràcia, la justícia de més alta volada no ha estat mai exempta de l'intent i/o la constatació de manipulació política. La pròpia essència del sistema fa que el poder judicial sigui captiu del poder polític. Aquesta és una de les grans diferències que distingueixen les democràcies de baixa intensitat, com l'espanyola, de democràcies consolidades com les anglosaxones, o l'alemanya.
Llegir o sentir les declaracions de sor Soraya Sáenz de Santamaría, pressionant i postulant sobre com s'havia de pronunciar el Tribunal Constitucional en relació a la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya del gener de 2013, ens retrocedia a un passat que pensàvem oblidat.
Que les decisions del TC están totalment polititzades i que depenen del designi dels polítics de torn això ja ho sabíem, la novetat és que la vicepresidenta del Govern s'atreveixi a defensar en públic què és el que ha de dir un Tribunal Constitucional. Si això és democracia jo sóc monjo benedictí.
Però és que a més a més, el que s'està jutjant en aquest cas no és ni tan sols subjecte de debat judicial. El Govern del PP va impugnar l'any passat una declaració de sobirania senzillament per pur despit, ja que la declaració del Parlament no té cap validesa política i per tant és absolutament virtual, només té un simple efecte declaratiu, sense cap altra conseqüència. És com voler posar portes al cel, o jutjar i pretendre condemnar algú perquè porta mitjons vermells amb quadradets negres al·legant que fan mal a la vista.
Una declaració sense efectes legals no conculca cap principi, ni ordenament jurídic ni llei en vigor, per això, en una darrera escletxa de sensatesa, ens diuen que l'alt Tribunal està dividit i que no hi ha unanimitat ni tan sols en el fet de si la impugnació presentada és motiu de pronunciament per part del Tribunal Constitucional. Però acabaran menjant de la mà dels que els han col·locat. Sino, temps al temps.
Aquest és un element més de la guerra bruta contra la voluntat de ser dels Catalans. Com ho és la utilització que fa la dreta més rància representada per un moviment que -en un grandíssim exercici de cinisme- es fa dir Convivencia Cívica Catalana (que no fa res més que buscar la divisió i posar llenya al foc, fent problemes d'allò que no ho són) del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya invocant el dret dels nens a ser escolaritzats en Castellà que de fa uns anys ençà no fa altra cosa que guanyar demandes.
Que en tot aquest procés hi hauria guerra bruta estava cantat, que fóra tan descarada i matussera no m'ho imaginava pas. Al menys els Anglesos tenen una mica més de clase. També invoquen el llop, però d'altra banda busquen retrobar l'amor dels escocesos. Aquí tot el contrari, ens volen "cautivos y desarmados".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada