Mitja Marató de Barcelona 2014

Per incapacitat d'entrenar el que toca i perquè un ja té una certa edat, volia plantejar l'any 2014 com un "sabàtic" de running i a la meva llista de bons propòsits per aquest any hi havia precisament el no fer cap cursa, però vet aquí que fa uns dies, no gaires, em va entrar el cuquet de la 1/2 marató de Barcelona.

Potser degut a les notícies sobre la Mitja de Granollers (gran èxit de participació i organització) i els records de les anteriors participacions a la Mitja de Barcelona vaig pensar que encara que sense la preparació necessària, no podia deixar passar l'ocasió. Així doncs em vaig inscriure el dia 5 de febrer a les 9 de la nit, unes hores abans que tanquessin les inscripcions, arran de pal. A la cursa s'hi han inscrit 14.000 corredors i a mi em van assignar el dorsal 13.946.

Aquests darrers deu dies, del 5 al 15 de febrer,  he fet la preparació que havia d'haver fet en un parell de mesos i tot i així la preparació ha estat incomplerta ja que només he pogut fer distàncies curtes, per manca de temps. Per acabar-ho d'adobar vaig patir una petita lesió al bessó esquerre i una altra a l'isquiotibial de la cama dreta, sota la pelvis. O sigui que entre entrenaments curts i fisioteràpia he preparat d'urgència aquesta participación.

Tot i així, i pensant que oportunitats com aquesta no se'n presenten gaires més, aquest matí, amb un company de Girona, ens hem presentat al passeig Pujades, al costat del Parc de la Ciutadella, on a les 8:45 hores ha arrencat la 1/2 Marató de Barcelona 2014.

En relació a anteriors edicions cal destacar que la presència de corredors estrangers era més gran que mai. Hem vist molts francesos, anglesos, italians i alemanys. L'ambient era més cosmopolita i internacional que cap any. Però a la part profesional destaquen els kenians, que són d'un altre planeta. Com a l'edició anterior, el kenià Eliud Kipchoge ha guanyat, fent rècord, amb un temps d'una hora i 52 segons. Els tres primers classificats han estat kenians, per variar.

El temps ens ha acompanyat, ja que la temperatura ha estat al voltant dels 10 graus i finalment, malgrat els anuncis apocalíptics dels homes del temps no ha caigut ni una gota. La organització, com de costum ha estat extraordinària, i l'atmosfera impressionant. És indescriptible el que es viu en una cursa com aquesta. Les emocions són a flor de pell. Patiment, il·lusió, repte, ambició, fita. Hem vist una mica de tot, des de corredors descalços (és la primera vegada, però sembla que és una tendencia que va a més), fins a corredors amb cadira de rodes i cotxets de nen petit (amb nen petit inclòs).

Ha estat un gran matí, amb només un "però", que ja he denunciat en alguna altra ocasió i és la manca d'escalf per part dels barcelonins (a diferència de la Mitja de Granollers), que només a la zona d'Arc de Triomf (kilòmetre 7) i a l'arribada al Passeig Pujades (kilòmetre 20) han animat els corredors.

La meva participació ha estat molt discreta, més discreta que mai (1:49:40), perquè he anat molt bé fins al km. 12 (5:15 per kilòmetre) , on he començat a sentir l'isquio de la cama dreta. Tot i així he pogut seguir a bon ritme fins al kilòmetre 17. Des de llavors fins al final ha estat un petit calvari de patiment, però calia posar-hi pit i collons per acabar.

Al final, la satisfacció de la feina feta, amb una posición final de 9.142 sobre 14.000 participants, que no és cap meravella, però que tampoc és per queixar-se.

Com a conclussió final, una gran carrera, molt ben organitzada, i amb un recorregut per gaudir d'una esplèndida Barcelona.