Com que sóc subscriptor dels "newsletters" d'Assemblea rebo per correu electrònic totes les notificacions que aquesta organització independentista, no adscrita a la disciplina de cap partit polític, envia amb certa periodicitat.
Aquests dos darrers dies he rebut un parell de correus que m'atreveixo a titllar, com a mínim, d'inquietants. M'explico per qui no hi estigui subscrit. Assemblea em demana que "estigui a punt" si Illa és investit com a president. El matís és que "estigui alerta".
No sé ben bé a què es refereix Assemblea -que se suposa que és un ens autònom que vetlla entre d'altres coses per a la restitució de la unitat del moviment independentista- però té unes reminiscències que no m'agraden gens. Hi ha un punt de tendenciositat ideològica (nosaltres tenim la llum de la veritat i vosaltres heu d'escoltar i creure) que em recorda èpoques pretèrites, encara no enterrades, malauradament.
Aquest "advertiment" em fa pensar en l'obscur nacionalista espanyol radicalitzant José Maria Aznar, àlies pectorals, quan no fa tant de temps també va advertir als seus deixebles, en relació a la llei d'amnistia i als acords de governabilitat que Pedro Sánchez establia amb els seus aliats polítics: "El que pueda hacer, que haga". Aquest personatge de còmic, que no fa tan de temps parlava Català en la intimitat - tots els que tenim memòria històrica ho recordem-, i que va cedir la gestió del 30% de l'IRPF a la Generalitat sense cap mena de recança, només perquè necessitava els vots de Convergència i Unió - ara parla subtilment de subvertir la legalitat (hi ha alguna altra interpretació possible?) i de retruc això em porta també al discurs motivacional amb el que Donald Trump va acabar arengant a part dels seus seguidors que van voler assaltar el Congrés dels Estats Units el 6 de gener de 2021 simplement perquè no acceptaven el resultat de les eleccions presidencials.
D'aquí al pensament autocràtic hi ha només una petita passa. Així han acabat Putin, Erdogan, Xi Jingpin i d'altres cacics mundials que basen el seu mandat en la imposició d'una ideologia gràcies a la força que els atorga el seu exèrcit o els seus jutges.
No crec que Assemblea de Catalunya sigui ningú per dir als Catalans, siguin d'ERC, de Junts o del PACMA, com han de votar o què han de pensar.
Així comencen els moviments autoritaris, amb la imposició del pensament únic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada