"Jugada mestra": Quan la bilis i el "teatre" està per damunt dels acords i de l'interès del país

Demà, 8 d'agost de 2024, serà, sense dubte, un dia especial. Com es diu en Francès, "l'entourage" de Puigdemont -i Casamajó-, i el seu servei de propaganda -que ho fa francament bé-, prometen una altra jugada mestra, com la votació el dia 1 d'Octubre de 2017, en el refèndum que va convocar la Generalitat i on Puigdemont va anar a votar en una mesa on no se l'esperava (després que el seu cotxe oficial, amagat sota un pont, enganyés de forma vergonyosa els membres del servei de seguretat espanyol que l'estaven seguint). 

Aleshores, jo vaig anar a votar i vaig pensar que pagava la pena defensar les urnes -hi vaig anar amb els meus fills petits i la meva gossa- que hi havia un full de ruta i que hi havia algú que havia treballat per un país millor per a tots els seus habitants, pensessin com pensessin i votessin a qui votessin.

Allò va resultar, des del meu modest punt de vista, i en la meva modesta opinió, en una mena de frau (no, un frau consumat) que em va desencantar de les promeses sense base. I fins avui....

Ara doncs, ja tot és diferent. Reconec que la meva capacitat de sorpresa és cada vegada més reduïda, però malgrat tot, i vista la propaganda al respecte del retorn de Puigdemont del seu exili per terra, mar i aire, tinc l'expectativa que demà ens espera alguna mena de sorpresa que posarà més caliu a l'elecció del 130è president de la Generalitat de Catalunya.

L'ANC em convoca demà (i a tots els Catalans de "pro", que ningú es pensi que jo sóc millor),  a ser a l'Arc de Triomf a les 8 del matí, això sí, amb crema solar i molta aigua. Llàstima que demà treballo i no m'ho puc "permitir", que diria el gran Núñez del "Polònia", que si no, en un exercici d'antropologia amb poques probabilitats de repetició, hi aniria amb pam de candeletes.

Hores d'ara, en aquest món en el que sabem que res no és el que sembla i en el que ens enganyen avui sí i demà també, ja tinc dubtes sobre si la tornada del "messies Puigdemont" és una iniciativa poc -o molt- meditada dels de Junts, per donar rellevància internacional a la seva detenció (que es produirà amb tota seguretat) o que no és altra que una fugida endavant, estil "qui dia passa any empeny" o "tu tira que ja veurem com acaba tot plegat, tal vegada ens enduem una sorpresa"....

No tinc cap dubte que demà hi haurà molta escenificació, molt "postureig" com el que apareix a l'anunci dels 15 milions d'euros de la ONCE, i molta parafernàlia, però tampoc tinc cap dubte que aquesta setmana els ponts (els pocs que hi havia) entre Junts i ERC han quedat tan malmesos que hom podria afirmar que s'han trencat, com a mínim, per a la següent generació.

No em canso de dir, a qui em vulgui escoltar, que si Junts i el seu president (un periodista amb la carrera per acabar i amb poca experiència de govern, i aquesta és una realitat objectiva) fossin tan esperats i desitjats, demà, a l'Arc de Triomf hi hauria una concentració de dos milions de persones. 

Només m'agradaria ser-hi per a poder fer una estimació-comptatge de quants són els fidels guerrers que han acompanyat el gran president a la seva darrera gesta.