dimecres, 15 de novembre del 2017

Danielle y Daniel

Com gairebé cada any, l'anunci de la Lotería de Navidad suposa un esdeveniment de gran transcendència en els mitjans publicitaris espanyols. Hom podria dir que actualment, en un entorn de gran fragmentació de les audiències televisives i de progressiva creixent representativitat dels canals alternatius (via internet), l'anunci de la Lotería Nacional a l'hivern i el d'Estrella Damm a l'estiu, continuen essent els grans referents publicitaris que encara tenen la repercussió que tenia la publicitat en el món dels canals únics o si més no, limitats.

Durant un temps (molt), per Nadal, van ser els anuncis de cava (Freixenet, Codorniu i Delapierre, bàsicament), quan Espanya encara era Espanya i el "Procés" ni  tan sols es podia intuir. Després del boicot al cava arran de la "performance" de Carod Rovira, aquests van perdre protagonisme en favor de quelcom tan nostrat com la loteria nacional (i el seu calb de referència, britànic, per a més senyes).

Però des de fa tres o quatre anys, els anuncis de Loterías, han esdevingut un fenòmen digne de menció. A l'igual que els de la cervesa Damm per Sant Joan, Loterías ha estat capaç de monopolitzar l'atenció mitjançant anuncis que trenquen la tendència i que tenen un pressupost de producció que surt dels standards televisius actuals.

Si l'any passat l'anunci de la "fàbrica de maniquis" va arribar al cor de moltes persones (especialment una banda sonora excepcional), aquest any, el curtmetratge d'Alejandro Amenábar (atenció, estem parlant de paraules majors), que dura ni més ni menys que 19 minuts, és d'una factura absolutament impecable. L'anunci es va presentar en societat ahir, i avui en comencen les emissions. Com que jo ha no miro la tele excepte en comptades excepcions he decidit visionar-lo per YouTube (versió reduïda de 3,5 minuts).

Amb el resultat final s'hi pot estar més o menys d'acord però cal reconèixer objectivament que Amenábar fa una feina extraordinària com a director. L'anunci és un cant a l'optimisme, a la joventut, a la candidesa, a la innocència, a l'amor. Les primeres crítiques que he llegit el deixen més aviat en mal lloc, titllant-lo de "nyonyós i previsible", però en la meva opinió es tracta d'un anunci de factura absolutament impecable, amb un guió potentíssim i que al damunt fa una contribució important al trencament de gel entre Catalunya i Espanya (el prota té un company de pis Català, que té un caganer al pis i que brinda amb cava...).

No sé si aquesta superproducció es justifica per se o és que "Loterías" ha volgut fer una campanya especial enguany per a contrarrestar l'anunciat boicot a la compra de loteria espanyola per part dels Catalans, però sigui com sigui jo penso que ho han brodat.

Per molt nyonyo que sigui l'anunci, que ho és, se li ha de reconèixer una factura intatxable, i només per això, val la pena passar a You Tube els 19 minuts que dura.

Jo no faig boicot a res,  perquè no ho he fet a la meva vida (ho trobaria del gènere estúpid), però tampoc crec gens en l'atzar, ara bé per si de cas, aquest any compraré loteria més enllà del número del a feina (gairebé oblidat), no fos cas que Déu estigués al costat dels Catalans, en aquesta lluita desigual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada