dimarts, 31 d’octubre de 2017

Aprenentatges i camí

Passat el dol inicial i la perplexitat per com s'ha portat la darrera part del viatge a Itaca, ara toca fer una recapitulació i sobre tot, preparar-se pel següent episodi (això ja comença a semblar la "Guerra de les Galàxies", servida a capítols). Encara avui però intentava explicar a algú que no ho entenia que la república líquida és com un gelat d'aire de tramuntana: sembla molt bonic però és una pura ficció.

Una vegada la decepció comença a ser assumida per a molts que s'havien cregut que allò de la república, amb un suport popular màxim del 50% de la población, anava de debò (somiar és saludable i no costa diners), es tracta de refer-se (els d'un bàndol i els de l'altre) i decidir com continua la partida d'escacs. La convocatòria és clara: 21 de desembre de 2017.

Mentrestant, aparença de seminormalitat tot i uns quants primers indicis que hi ha algú a Castella que li té moltes ganes a les institucions catalanes, però en fi, això ara no ve al cas.

El primer que em queda clar després d'aquests dos dies és que el 155 descafeïnat no és obra ni de l'Iceta ni de l'Esperit Sant. Entenc més aviat que es tracta de les admonicions de Brussel·les després d'haver vist com les gasten els "picoletos" i els "robocops". Ningú vol que al Sud de la Unió s'hi projectin els dubtes d'una Turquia reencarnada. Per tant, suport al 155 sí però no a qualsevol preu, sinó en condicions.

El següent que cal dir és que hi ha una massa de persones sobiranistes, de bona fe, que se senten enganyades. Que es pensaven que els polítics pels que van votar tenien les coses molt més ben preparades. De fet, ho van demostrar amb el referèndum de l'1 d'octubre. El fiasco del que va venir a continuació a generat encara més frustració.

En tercer lloc, l'esperpent de l'exili a Brussel·les de Puigdemont és també una papereta de difícil comprensió per als mortals que li havien fet confiança. Que fiscalia no és neutral ho sabem tots i fins i tot ho entenem; que s'exposen a penes de presó, també; que els "Jordis" són en presó preventiva per una acusació que no s'aguanta ni amb guetes, certament; però ningú no podrà dir que no estaven avisats ni sabien al que s'exposaven. Això seria un insult a la intel·ligència.

Per tant, el sobiranisme, que no ha trigat ni 24 hores en confirmar la concurrència a les eleccions de desembre té molt poc temps per a construir un relat, per demanar disculpes, per a explicar un nou camí, un nou full de ruta,  i que la massa emprenyada i decebuda se'l cregui. Certament els partits anomenants constitucionalistes han fet els deures, recolzats per la brigada Aranzadi i el 155.

Seria molt fort que hi hagués una derrota per incompareixença, o que finalment es perdés per no fer una campanya amb tots els ets i uts, demanant, si s'escau -no em toca a mi dir-ho- perdó pel mal que s'ha fet -en alguns casos de difícil reparació-.

Una vegada reconduït el caos, ara toca salvar l'autogovern, que en mans del PP i/o de Ciudadanos, es descafeinaria més que l'autonomia de Múrcia. I si s'obté la majoria suficient, governar per a tothom aprenent dels errors (que vol dir no tornar-los a cometre), i preparant una negociació sense apriorismes ni línies vermelles amb Madrid per a, com a mínim, millorar allò que ens preocupa a tots, siguem o no nacionalistes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada