Divendres de la setmana passada el consell de ministres "cessava" de les seves funcions el flamant ambaixador d'Espanya al Regne Unit des de l'any 2012, Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde. Trillo és un clar exemple de l'existència de "la casta". Defensat fins fa quatre dies pel president del govern Mariano Rajoy, Trillo no ha tingut més remei que demanar la seva baixa un minut abans que el govern el cessés, després del dictamen del Consell d'Estat (del que Trillo és membre per oposició des de l'any 1979) en relació a l'accident a Turquia de l'avió Yak 42 que va acabar amb 62 militars espanyols morts quan tornaven d'una missió de pau a l'Afganistan.
La suposada honorabilitat, una xuleria abjecta i la hipocresia més roí es s'anteposen al reconeixement d'una gestió desastrosa i possiblement d'una negligència criminal. La gestió de Trillo ha estat en moltes ocasions envoltada de polèmica per l'especial tarannà del personatge. Es vanta de ser una persona terriblement religiosa -és membre de l'Opus Dei i de la polèmica secta "Legionarios de Cristo" de la que també en formen part altres personatges del PP com ara Ángel Acebes o Ana Botella-. Però no pot renunciar a la seva passió pel luxe i l'opulència més escandalosa.
Trillo s'ha sentit sempre com un peix a l'aigua amb els seus amics, sempre tocant poder, sempre gaudint de privilegis i prevendes, en la majoria dels casos injustificades. Que el propi Consell d'Estat (al que ell aspirava a retornar una vegada acabada la seva estada a Londres) hagi reconegut la responsabilitat del ministeri i que ell no s'hagi immutat, ni hagi demanat perdò (ho ha hagut de fer, avui 16 de gener de 2017 -gairebé 14 anys després- la ministra de defensa De Cospedal) ja és tota una mostra de la calanya del personatge.
Va fer una conferència de premsa abans d'abandonar l'ambaixada de Londres i no va dir ni una paraula de l'accident, ni una disculpa, res de res, ni la més mínima espurna d'humiltat o tan sols d'humanitat. Aquesta és la catadura moral d'un personatge de missa setmanal, o fins i tot diària.
El seu nomenament com a Ambaixador d'Espanya al Regne Unit només es pot entendre en aquest sentit, com a pagament de favors per ser membre de la "casta" més rància, més radical i més elitista.
Està contrastat que Trillo no parlava Anglès quan va ser nomenat ambaixador l'any 2012 (contradint el que el ministre d'exteriors García Margallo havia establert de que els ambaixadors només podrien procedir de la carrera diplomàtica) ni tan sols el xapurrejava amb certa fluidesa. D'això se'n diu coherència i sentit comú. Fins i tot l'Associació de Familiars del Yak-42 ha exigit que s'esbrinés qui li va pagar els cursos privats que va contractar al mateix temps de ser nomenat ambaixador. Sembla increïble, oi? Doncs, no. La realitat gairebé sempre supera la ficció.
Segons diverses fons també està implicat, junt amb un altre membre del PP, Martínez Pujalte, en el cobrament de més de 350.000 Euros en tres anys per part del Grupo Collosa, empresa adjudicatària de parcs eòlics a Castella Lleó. Ell òbviment, va reconèixer els pagaments però en va defensar la legalitat, i el concepte era....taxan, taxan....."assessoria verbal al Consell d'Administració" de Collosa.
Com va dir el mateix Trillo tot presidint una desfilada de tropes de El Salvador a l'Irak l'any 2003: "Caballeros: Viva Honduras!!!!". Doncs això visca Honduras, els caradures i les panderetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada