dissabte, 12 de març del 2016

Refugiats Sirians

Les imatges que aquests darrers dies hem vist tant en prensa com a la televisió sobre el drama dels refugiats Sirians amuntegats de qualsevol manera al camp de refugiats d'Idomeni, a la frontera entre Macedònia i Grècia, és el més clar símptoma del fracàs d'Europa, tant des d'un punt de vista institucional (Europa com a institució política amb una clara i única unitat d'acció) com des d'un punt de vista moral (l'Europa dels valors i dels drets humans fa aigües per tots cantons).

L'anomenada "Crisi dels refugiats Sirians" la Unió Europea l'ha portat amb el peu girat des dels inicis. No hi ha hagut en cap moment unitat d'acció, ni coordinació, ni  idees, ni humanitat, ni res de res. La senyora Merkel, que al començament de la crisi (inexplicable que comencés fa tan poc temps quan la guerra de Síria fa més de quatre anys que dura), semblava voler acollir els refugiats amb les mans obertes. I llavors va passar el que va pasar per Cap d'Any, a Berlín, a Munich, a d'altres grans ciutats,...mascles refugiats, immigrants intentant abusar massivament de dones aquella nit. Un despropòsit conseqüència de la improvisació i de la manca de plans a mig termini.

A Alemània, a Franckfurt aquest mes de Gener, jo vaig veure el resultat de la generositat de la senyora cancellera: dotzenes i dotzenes d'homes -només homes- refugiats, tirats de qualsevol manera als parcs públics de la ciutat, sense ni ajut ni res a fer. Si això no és manca de planificació i propaganda....

El repartiment teòric de quotes, que volia imposar Alemània, no va fer altra cosa que retreure i tensionar encara més els països pels quals passava la ruta dels refugiats cap a Alemània. El resultat ha estat el restabliment de controls fronterers més gran des de la instauració del Tractat de Schengen. Uns col·legues de feina Suecs em deien no fa gaire que mai de la seva vida havien tingut tants problemas per a crear la frontera entre Suècia i Dinamarca. Ara el problema el té Grècia, com si aquest país no en tingués prou de problemas!!

I llavors, això sí, venen les reunions urgents dels gavinets de crisis, anunciades amb bombo i platerets. Davant d'una situació de gravetat màxima, acuciant, els capitosts de la Unió Europea decideixen organitzar una cimera pel cap de.... dues setmanes!!! I...què fan? s'espolsen la merda de sobre i per tota solució negocien que sigui Turquia el país que tanqui les fronteres, a canvi de diners. Tot plegat, aquest mercantilisme, aquesta manca de moral, quan estem parlant de persones que fugen d'una guerra, em sembla un despropòsit que em fa sentir vergonya de la meva condició de ciutadà Europeu.

Està ben clar que hi ha d'altres solucions i que les coses es poden fer d'una altra manera, amb coordinació, amb visió de llarg termini, amb voluntat de trobar solucions sostenibles, no només a Europa sino també a Síria. Però perquè tot això passés caldria la voluntat política de fer-ho i aquesta, malhauradament, brilla per la seva absència.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada