dijous, 10 de març del 2016

La línia 9 del metro de Barcelona


La Generalitat de Catalunya ha desplegat les darreres setmanes una important campanya de propaganda (no dic d’informació i de promoció, que també, sino sobre tot de propaganda) arran de la inauguració de la Línia 9 amb la seva arribada a l’aeroport de Barcelona.
El dia de l’inauguració oficial, 11 de febrer, festiu a Barcelona per la cel·lebració Santa Eulàlia, la Generalitat va transmetre a tort i a dret allò de la feina ben feta i de la capacitat de fer grans obres d’infrastructura sense la necessitat dels diners de l’Estat. Tampoc calia fer el ridícul no convidant la ministra de Foment (o fent-ho de forma extemporània després que es fes públic que no se l’havia convidat). Algun dels estirabots en els parlaments oficials va provocar que García Albiol marxés a meitat de discurs (el “nosaltres sí que en sabem” i el “l’Estat ha desertat de les inversions a Catalunya”). Crec que caldria un punt més d’humiltat i autocrítica que –de moment- no he vist enlloc ni per part de ningú.
No dic que una línia de metro que connecti l’aeroport, la zona franca i el centre de la ciutat, can Zam i  Gorg, no sigui una cosa bona, que ho és, però hi ha tres aspectes dels que crec que com a ciutadans i “taxpayers” se’ns haurien d’explicar una mica més abastament. Tot això ho dic sense haver llegit res del que pugui explicar el web de TMB.
La primera de totes és una desviació pressupostària de gairebé  7 vegades (dels 2.464 milions pressupostats als més de 16.600 milions que haurà acabat costant). La pífia de l’aeroport d’Algüaire, a Lleida, és un joc de nens petits, comparat amb aquest despropòsit. Sóc conscient que l’execució de l’obra en fases, degut a múltiples motius, entre d’altres, l’esvoranc del Carmel al 2005 han retardad significativament l’obra (el que s’ha inaugurat fins ara ha trigat 14 anys i ha suposat un retard de 7 anys), i que una obra d’aquesta magnitud costa sempre molt més si es fa a trams que si es fa de cop, però tot i així algú hauria de comparèixer al Parlament, o crear una comissió ad-hoc per a parlar –i explicar a la ciutadania- aquesta desviació. La raó fonamental: concepció d’obra faraònica i manca de planificació.
La segona és que algú també hauria d’explicar com és possible que a dia d’avui es construeixi un metro que triga gairebé una hora a connectar aeroport amb Plaça de Catalunya, essent, de llarg el mitjà de transport més lent (comparat amb el tren i el taxi), tot i incorporar una gran quantitat de tecnología, entre d’altres la circulació sense conductor.
I la tercera és el cost per l’usuari. A sobre que és el mitjà més lent, també és molt més car que el tren.
Tinc curiositat quan algun responsable de l’administració ens donarà explicacions raonades i raonables sobre tot aquest afer. No sigui que acabi passant com l’aeroport d’Algüaire (no puc evitar tornar-lo a mencionar), a Lleida, que va costar el doble del que estava pressupostat i resulta que no l’utilitza gairebé ningú: una destinació de diner públic d’una intel·ligència política portentosa, fora del comú. Em pregunto quants 3% no hi devien haver....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada