diumenge, 31 de gener del 2016

El final de l'estultícia

La llei d'acompanyament del pressupost d'Aragó per l'exercici 2016, aprovada amb els vots de tots els partits d'esquerres de l'hemicicle aragonés acaba de derogar (dijous passat) la denominació Lapao (acrònim que se suposa que volia dir "Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental" i la denominació Lapapyp (acrònim que se suposa que volia dir "Lengua aragonesa propia del Aragón Pirenaico y Prepirenaico") per referir-se al Català i a l'Aragonès.

Que un col·lectiu humà suposadament de l'espècie Sapiens Sapiens hagués tingut l'ocurrència de perdre cinc minuts promulgant una llei per a crear tal barbaritat, diu molt poc d'alguns membres de l'espècie. Segurament Darwin, si hagués vist la llei que va promulgar l'anterior govern aragonès, amb majoria del PP i el Par, hagués fet un moviment amb el cap d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra diverses vegades, en senyal inequívoc de frustració i incomprensió. Després s'hagués posat les dues mans al cap.

És trist al capdavall haver d'escriure sobre aquestes coses, perquè política a banda -es pot ser de dretes, d'esquerres, independentista, espanyolista, del partit animalista, o del partit pirata- el que no es pot ser és descerebrat i menys per despit polític i revenja. I algú que pot arribar a concebre el "Lapao" i el "Lapapyp" insulta fins i tot els seus propis votants i conciutadans.

Que moltes vegades la dreta actúa d'una forma que conculca el sentit comú més elemental (ho hem vist en molts llocs, Catalunya, País Valencià, Comunitat de Madrid), però és trist arribar a determinats extrems, i el cas que ens ocupa és un d'ells.

Afortunadament el sentit comú s'acaba imposant i des de dijous passat uns amics que tinc a la Franja de Ponent s'han reconciliat amb els seus governants.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada