Aquest matí de vigilia de Reis passejava pel Parc Central de Girona i no he pogut deixar d'indignar-me altre cop, tot i que un dels propòsits que em vaig fer pel 2016 va ser el d'indignar-me menys i prendre'm les coses de la "res publica" amb una mica menys de seriositat.
Resulta que les obres de l'AVE de l'estació de Girona i de la interconnexió amb França es van acabar fa ara exactament 3 anys (els presidents dels governs espanyol i català van fer el viatge inaugural el dia 8 de gener de 2013). Sí, el temps passa de pressa (avui he estat a una oficina de Bankia i hi he vist un anunci de plans de pensions que diu que la pel·lícula "Rocky" es va estrenar fa....39 anys!!!), molt de pressa. La veritat és que des de fa tres anys totes les obres d'adequació dels voltants de l'estació i de la restauració del Parc Central estan completament aturades. Hi ha una tanca perimetral que separa la zona "zero" de la resta del parc que dorm el somni dels justos. I a dins el perímetre, un edifici d'Adif, i material d'obra completament abandonat. Això és el ministerio de fomento.
Sí que és cert que els dos extrems del parc (la part que dóna a l'avinguda de Santa Eugènia i la que dóna al passeig d'Olot) han estat restaurades i re-ajardinades, però el que probablement molta gent no sap és que això ha estat fet per iniciativa -i amb diners- de l'Ajuntament de Girona. El més probable és que el dia que l'Ajuntament reclami aquests diners a l'Estat o a Adif aquests els envïin a cobrar a cal "mestre armer".
La veritat és que l'Estat acaba les obres a mitges (aquelles que comença, que són moltes menys de les que es projectes als presupuestos generales del estado), per cumplir amb la tradició de que a Espanya les obres mai no s'acaben d'acabar del tot. Dos exemples molt propers en són la biblioteca pública de Girona, completada per fi l'any 2015 després d'un retard de vergonya, i les obres d'ampliació de la carretera Nacional II entre Girona, Barcelona i la frontera francesa, que malgrat promeses i més promeses continua avançant a pas de cargol.
La realitat és que el ciutadà de Girona, el que contribueix amb els seus impostos als pressupostos generals de l'estat està afectat en la seva vida diària pels incompliments del ministerio de fomento.
Com és possible que s'haguessin de produir dues inundacions -vergonyoses- per acabar els tancaments dels pous de respiració del nord de Girona? Com és possible que no s'aprofités aquell moment per a acabar les obres d'arranjament dels voltants de l'estació? Es tracta d'una obra menor, que es pot executar amb un pressupost segurament ridícul, en comparació amb el que s'ha invertit en l'estació de Girona i el traçat de les vies.
No hi ha respostes, i a fe que les he buscat. Dessidia, descontrol i probablement laxitud en tot allò que té a veure amb Catalunya.
Desenganyem-nos, dubto que Madrit (concepte), tingui gaire pressa en complaure els gironins, encara que sigui amb una infrastructura tan petita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada