Al final el jutge Castro se n'ha acabat sortint amb la seva: la infanta Cristina de Borbó, acabarà essent jutjada per pressumpte cooperació necessària en la defraudació fiscal -entre molts altres delictes- que s'imputa al seu marit, Iñaki Urdangarin.
En aquesta decisió de les tres joves magistrades hi ha tota una declaració de principis d'una part de la judicatura espanyola -entre la qual hi ha el jutge Castro-: tothom és igual davant la llei per moltes pressions de tota mena que va rebre el jutge Castro primer, i segurament després les tres magistrades de l'audiència de Palma, encapçalades per la jutjessa Samantha Romero (44 anys).
La tan remenada i citada "Doctrina Botín" al capdevall s'ha acabat deixant als calaixos i ha finalment ha imperant el sentit de la justícia en l'acepció més ampla del terme. Sóc de l'opinió que la petició d'exclussió de judici de la infanta Cristina per part de la fiscalia (encapçalada pel fiscal Horrach, que va passar de gran col·laborador del jutge Castro a ni tan sols dirigir-li la paraula), dels advocats defensors i d'alguns mitjans de la Caverna" obeïa a "raons d'Estat", o raons polítiques. Si el ciutadà Jaume Burgell hagués estat pressumptament sospitós d'haver defraudat un mínim de 372.000 Euros a l'Agència Tributària, segurament ara estaria assegut davant d'un tribunal, o més probablement, ja hauria estat jutjat i condemnat.
La resolució de les tres magistrades ha deixat bocacabada part de la "Casta", i acaba en definitiva, acreditant que part de la judicatura ha copsat el sentiment de bona part de la població de que cal acabar definitivament amb la impunitat dels que es creuen impunes. No deixa de ser una mostra efectiva que -Tribunal Constitucional a part- hi ha una bona part de la judicatura que opera amb veritables criteris d'independència. I això és bo. Que el poder polític no pugui posar del tot les potes dins del poder judicial no deixa de ser una bona notícia.
Només hi ha una taca en tot aquest procés, i és que al final, qui ha encapçalat l'acusació popular ha estat el sindicat anomenat "Manos Limpias", cau d'ultradretans anti-monàrquics, anti-catalans i anti tot allò que tingui que veure amb la democràcia.
Emprenya que una decisió que és de justícia, que ens fa a tots iguals davant la llei -"Hacienda somos todos"- hagi hagut de ser impulsada pels que només creuen en la justícia del feixisme. Una pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada