Tinc unes quantes anècdotes del viatge a Escòcia de les quals m'agradaria compartir-ne dues, perquè totes són interessants, per diverses raons. Una a Edinburg i l'altra "in the middle of nowhere", als Highlands.
Edinburg és una ciutat que està de moda, com Barcelona. I com a conseqüència d'això en pateix determitats peatges, com ara una certa massificació permanent de turistes al centre (Royal Mile, des del Castell fins al Hollyroad Palace), i de resultes, aparcar esdevé una tasca gairebé impossible.
Finalment, després de fer més tombs que un ventilador, aconsegueixo trobar un lloc a la zona blava a Victoria Street, carrer emblemàtic per excel·lència. Pago escrupulosament el màxim peatge de parquímetre permès, que és de 3 hores, i que costa, com tot en aquesta part de món, una petita fortuna, posem per cas, 3,5 Lliures l'hora (4,9 Euros, cèntim amunt, cèntim avall). Doncs bé, una vegada posades les monedes, i amb la tranquilitat que donen les 3 hores, ens n'anem a visitar la ciutat. En tornar, decidim menjar un entrepà abans d'anar a retirar el cotxe de l'aparcament i entre una cosa i l'altra, arribem 10 minuts després de l'hora máxima que havia posat. Em trobo una multa (enganxada al vidre) de 60 lliures (50% de descompte si es paga dins els 28 dies següents a la recepció: aquest concepte sembla ser universal). Començo a cridar com un boig, tot sol. Qaun em disposo a trucar al telèfon que indiquen les instruccions de la multa un paio local s'interessa per la meva sort (en sentir-me cridar s'acosta). Em mira i amb l'accent escocès tant característic em diu:"you dooooont have a pay: yurr a tuuuurist!!!!". I m'explica què he de fer i on he d'anar per presentar la reclamació. Doncs tal com raja, vaig anar al departamento de l'Ajuntament on havia de presentar la reclamació i em van recomanar que escrigués en la meva llengua i no en Anglès. Ho vaig fer en Català (prèvia pregunta de si era posible). Al cap de 5 minuts tot enllestit i al carrer. Impressionant el tracte com a turista: primera qualitat. Això sí que és cuidar-lo!
La segona va ser una roda rebentada. Comprensible si es té en compte que vam conduir més de 3.000 kilòmetres i que les carreteres (especialment als Highlands) són molt estretes. Afortunadament el "call center" de Herzt era aquesta vegada a Anglaterra i no a Bangalore, Calcuta o Mexico DF. Em atendre ràpid, en Anglès perfectament acadèmic i al cap d'una hora i mitja tenia un tècnic que em va canviar la roda. Li vaig preguntar si feia molts serveis com aquell i em va contestar: "Evvvvvvvry day. Same tyre (la de davant Esquerra), same people") (Evidentment es referia a turistes). Vam poder continuar el viatge sense perdre gaire més de 3 hores. Això sí, vaig haver de pagar la roda nova de la meva butxaca i si tinc sort, molta sort, la recuperaré via transferència al compte de la meva targeta (avui he rebut un correu de Herzt confirmant la devolució).
En podría explicar moltes més, però el qu sí cal és quedar-se amb la "mentalitat" de les noves generacions: un poble obert amb ganes d'ajudar tots els ciutadans, també els nou vinguts, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada